Ahir va ser un matí dolorós per a molta gent de Girona. Ens assabentàvem el mateix temps de la
mort d'Israel Aurell, conegut per la seva feina de llibreter a la desapareguda Llibreria Cafè, que regentava la seva mare Marta Latorre; i del periodista i amic Jordi Vilamitjana. L'Israel, tot i la seva falta de mobilitat a causa d'un accident, ja fa anys, era un "paio" divertit, ple de vida i sobretot, molt optimista. Tot i alguns mals moment que va passar, era difícil trobar-lo baix de moral. En Jordi Vilamitjana era un personatge inoblidable per la seva manera de parlar, educada i mai amb to més alt del necessari. Intel·ligent i amb una ironia sempre acompanyada d'un somriure. Gran conversador, no semblava tenir mai presa, com li cal ser a un gran pedagog. I ell ho era.
 |
| Israel Aurell. Foto: Jordi S. Carrera |
 |
| Jordi Vilamitjana. Foto: Diari de Girona |
En Jordi era un gran coneixedor de la nostra ciutat, de la seva gent, de les seves històries, tradicions. També era un reivindicador, positiu. I quan calia no tenia pèls a la llengua, tant amb els seus escrits com en les seves converses. Coneixia molt el món dels llibres, dels llibreters i de les llibreries. Alguna vegada que m'havia vingut a trobar o bé per parlar de llibreries o a fer-me una entrevista, quedava parat en adonar-me com n'estava de preparat i la informació que havia recollit, de vegades més que no pas la que li podia donar jo.
Va ser a ell, en Jordi, que vam escollir perquè fos un dels participants en l'acte de reconeixement que vam fer el Gremi de Llibreters al malaguanyat Pere Rodeja, llibreter de Can Geli. En Jordi durant els darrers 35 anys l'he tingut com a veí, per tant he pogut seguir les diverses etapes de la seva vida i, malauradament, la seva llarga malaltia, que la va portar amb optimisme i amb ganes de tirar endavant, tot i les anades i sortides de l'hospital. Hem seguit a través de les xarxes socials i en els seus escrits en aquest diari tot el procés de la seva malaltia. Hem seguit les seves ganes de viure, les seves ganes de comunicar-se, les seves ganes de treballar per Girona.
En Jordi pot marxar tranquil perquè, sens dubte, a través de la seva manera de viure, de treballar i lluitar per una societat millor, deixa aquest món una mica millor de com el va trobar.
Guillem Terribas. Publicat en el Diari de Girona 10.05.14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada