STELLA
França, 2009.
Direcció i guió: Sylvie Verheyde.
Intèrprets: Léora Barbara, Karole Rocher,
Benjamin Biolay, Guillaume Depardieu.
Durada: 103 min.
Gènere: Drama.
Idioma: Francès

El cinema francès està ple de històries entranyables amb un punt de critica o si voleu, pel·lícules que fan una critica a la seva manera de viure i de pensar que acaben essent entranyables.
Aquest és el cas de la directora francesa Sylvie Verheyde, que es va donar a conèixer fent curts i aquesta és la seva tercera pel·lícula.
Segons confessa la pròpia directora, Stella està basada en la seva infància i molt en concret amb el seu primer any d’escola secundària a l’any 1977. Diu Sylvie Verheyde, que feia temps que volia fer una pel·lícula sobre aquesta experiència, però no va ser fins quan el seu fill va començar secundària, ara fa quatre anys, que va començar a escriure la història. Precisament, continua dient la directora de Stella, en aquesta època hi havia moltes discussions sobres les escoles: sobre l’autoritat, la coeducació, l’escola com a mobilitat social... Tot això va fer que observes la meva pròpia visió de l’escola primària i secundària. I continua, Sylvie Verheyde, em vaig agafar a l’escola i el seu entorn, tot i la opinió que en tenien els meus pares. L’escola va ser el meu únic punt de referència, el meu sosteniment durant la meva adolescència. Volia parlar, de la oportunitat que m’havia donat.
Tots aquests pensaments i reflexions les trobem a la pel·lícula. Fantàstic el seu primer dia d’escola de la Setlla i com torna “amb un somriure” a casa, amb la sorpresa dels seus pares, que tenen un popular bar a un barri de Paris. Lloc, on la la Stella hi passa moltes estones enmig de la clientela que té llargues tertúlies i discussions, quan encara es feien les tertúlies i les discussions de la vida quotidiana entre la gent, en els bars o en el carrer i no, com ara, escoltant les que fan uns “professionals” per la ràdio o la tele.
Sylvie Verheyde, sap crear i recrear l’ambient de l’època. Sap com dibuixar aquets personatges anònims, però que tenen la seva opinió sobre la seva vida quotidiana. Senzillament, sap mostrar a la perfecció, allò que es diu: l’home del carrer.
També, Sylvie Verheyde, sap mostrar-nos el pensament i la mirada de la nena Stella, que té onze anys i s’està formant com a persona i que necessita conèixer noves maneres de viure, de pensar i que ho troba amb la nova gent, de la seva edat, quan va escola de secundària. Un procés que li costar entrar, per la seva educació i per ser d’un barri de gent obrera. Però que li compensa.
La gràcia de la pel·lícula son els personatges, els ambients i la manera tant natural d’explicar-ho, això que el cinema francès sap fer tant bé. I, sobretot, la jove actriu que fa el personatge de Stella, que està fantàsticament interpretat per Léora Barbara.
Una entranyable pel·lícula, en la que en alguns moments ens hi veurem retratats.
Guillem Terribas
Full-crítica Cinema Truffaut del 16 al 22 de setembre 2011