GIRONA, TEMPS DE FLORS. Del 8 al 16 de maig 2010

A Girona hi ha dues dates en que hi ha més visitants que mai. A la tardor, per Fires i festes de Sant Narcís, entre el 29 d’octubre i el 1 de novembre. “Per tots Sants, tots a Girona”. L’altre, a la primavera, a primers de maig, durant més d’una setmana, Girona i el seu barri vell es converteix en un jardí vivent, en “Girona Temps de Flors”.

LA HISTÒRIA

La primera vegada que vaig tenir coneixement de l’ exposició de flors va ser pels anys seixanta, a través del meu amic Jordi Nadal. La família d’en Jordi, era de les benestant de Girona i la seva mare, juntament amb altres amigues eren unes assídues a l’exposició i concurs de les flors. Per aquest motiu, el meu amic, va estar durant un temps cuidant d’una rosa i la va presentar a concurs. Li van donar un accèssit. A partir d’aquell moment vaig entrar com a observador d’aquell esdeveniment que cada vegada es feia més gros i cada any més visitat.

Tot va començar l’any 1954, com un acte més de les festes de Primavera, impulsat i organitzat per “La Sección Femenina de la Falange Española”. Se la anomenà “ Exposició de Flores de Gerona”. Les animadores d’aquella aventura, eren Senyores de casa bona, amb bones relacions amb el règim. Totes elles capitanejades per Maria Cobarsi, que era de la Sección Femina. La Maria, ha estat el pal de paller d’aquest esdeveniment. Ha sabut capejar els canvis ideològics i les diverses crisis que hi hagut. Ha estat la seva raó de vida.
L’any 1958 van ocupar l’església romànica de Sant Pere de Gallegans i s’anomenà “Concurso Provincial de Floricultura”. L’any 1982, es van traslladar a l’església gòtica de Sant Domènec, que era propietat de l’exèrcit. També va canviar el nom i els cartells (que des de l’any 1978 es feien ja en català) anunciaven “Exposició de flors de Girona”.
L’any 1991 va haver-hi una crisis, que ja venia d’anys enrere, entre els organitzadors i l’administració i no es va fer. L’edifici de Sant Domènec fou comprat per l’Ajuntament als militars amb la idea de que fos la futura Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

La exposició era un èxit, però era estàtica i tancada. Era difícil sorprendre al visitant any rere any. Des de l’any 1982 la organització anava a càrrec de l’Associació Amics de les Flors. Arran de la crisis i al no tenir un nou local en el barri vell, l’associació es va dissoldre amb l’amenaça de “no reprendre mai més aquesta mostra mentre les administracions no els oferissin un recinte adequat i els reparessin el greuge comès”.

A finals dels anys setanta una altre entitat associativa amb el nom d’ Amics de la Girona Antiga, anava portant endavant una activitat de foment i promoció dels habitatges de la ciutat vella. De fet eren una sèrie de burgesos i patricis que s’havien anat instal·lant a les cases velles i abandonades del barri antic. Comprades a cap preu hi van fer reformes i van donar vida en aquells indrets. L’any 1982 una de les iniciatives d’aquesta associació va ser mostrar algunes de les reformes portades a terme a les cases i als patis. I es va poder comprovar allò que Josep Pla escrivia l’any 1952 en el seu llibre publicat per Destino “Girona, un llibre de records”, que en els murs alts i aparentment abandonats dels carrers estrets, al seu interior s’hi troben uns fenomenals patis, que només en poden gaudir els propietaris. I ens engalta: “Girona fa la impressió d’haver estat formada per una junta de nobles miserables o de nobles rics escarransits i avariciosos. Però potser la terra no ha donat per a més, i no es poden fer miracles”.

Va ser a partir d’aquesta altre oferta d’obrir i ensenyar aquells patis, monuments i jardins amagats fins a les hores a la ciutadania, que van sortir noves propostes. El seu impulsor va ser l’arquitecte i regidor socialista Josep M. Birulés, que ho explica molt bé en un llibre que va publicar l’Ajuntament de Girona, “Girona Temps de Flors. 50 anys de cartells 1955-2005”, dirigit i coordinat per Dolors Vidal i Toni Monturiol, que us recomano.

A partir de l’any 1992, l’esdeveniment passa a dir-se “Girona Temps de flors. Monuments, Patis i Jardins”.
Durant aquets dies la ciutat de Girona es visitada per a més de 250.000 persones, que busquen els indrets a on hi ha els millors patis, els millors muntatges florals i, també, llocs per menjar, dormir i també per a visitar.

Ha estat a partir d’obrir l’exposició pels diferents carrers, patis i jardins del barri vell de Girona, que aquets ha anat agafant una dignitat que havia perdut amb els anys per la deixadesa de la pròpia administració i dels propietaris. Eren carrers foscos, bruts, humits... Ara, en alguns llocs, s’hi han esmerat tant, que sembla un decorat.
Es un privilegi estudiar a la Facultat de Lletres, que ocupa l’antic edifici de Sant Domènec, per l’espai i la vista que té.

GUIA PRÀCTICA

1) Fer el recorregut per la muralla, on veureu els taulats de les cases del barri vell, els de les diferents esglésies, el Teatre Municipal i el Centre Cultural La Mercè, així com els magnífics espais de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. També quan es troben el riu Onyar amb el Ter envoltats pels arbres de la Devesa. Es pot veure durant tot el recorregut ( un kilòmetre aproximadament) els jardins interiors de moltes cases del barri vell, així com una bona panoràmica de Girona. La muralla comença en el Jardí de la infància, molt a prop del riu Onyar i de la Plaça de Catalunya. En aquest Jardí fa poc i en Temps de Flors, es va obrir i habilitar la visita al públic del refugi antiaeri que es va construir, en el soterrani del jardí, durant la Guerra Civil i que només s’hi pot entrar durant aquets dies. La Muralla acaba en el Jardins dels Alemanys (o al revés). En aquest indret es on hi ha els espais més sofisticats de la mostra a l’aire lliure. Durant moltes estones del dia hi han actuacions musicals i recitals de poesia. Hi trobareu “La Cisterna Gironella”, “Sot Torre Gironella”, “Pati de la Gironella”, “Jardins d’Alemanys”. Aquests indrets son domini del poeta i fabulador d’històries de Girona, Josep Tarrés, un imprescindible de sempre en la organització de l’esdeveniment.

2) Visitar el pati i l’espai de la Fontana d’Or (carrer ciutadans, 18), edifici singular i ben restaurat i conservat que fou l’ antiga fàbrica de moneda. Actualment, des de fa ja molts anys, es la seu de la Fundació Caixa de Girona. Cada any un grup de senyores de Girona, en el patí de l’edifici i la seva escalinata i fan el seu muntatge floral que va variant i es una sorpresa per la seva ornamentació, bellesa i imaginació durant aquets dies.
Al mateix temps podeu aprofitar per veure alguna de les interessants exposicions que sempre hi tenen muntades en els seus diferents espais, en el primer pis i, també, en el soterrani.

3) Imprescindible visitar, l’escalinata de Sant Martí. Es l’estampa típica de la Girona Antiga. En aquest indret, no fa gaire, s’hi van rodar escenes de la pel·lícula “El Perfum” i “Soldados de Salamina”. Al costat de la petita esplanada on hi ha la bifurcació de les Escales que unes van en direcció cap a l’església de Sant Domènec i les altres, pujant amunt, a l’església de Sant Martí, hi trobareu el pintoresc i popular Restaurant Le Bistrot. En aquest espectacular racó un equip de decoradors i floristes hi fan la seva creació jugant amb l’espai i, sobretot, amb les escales. Aprofiteu, ja que hi sou, per visitar l’església de Sant Martí, que apart de l’espai, el treball de diverses instal·lacions en el seu interior el fan un lloc que no es pot deixar de visitar.

4) Les majestuoses escales de la Catedral, us podeu entretenir a contar quans esglaons hi ha. A veure si en conteu cent. Es un magnífic espai, amb la majestuosa i potent catedral al final de les escales. Aquí cada any diferents equips de jardineria, hi fan la seva aportació com si fos una competició. De vegades, però, l’expectació es tant, que us pot arribar a decepcionar. Però la cosa es pot arreglar visitant el interior de la Catedral que té la nau gòtica més gran del mon. Una vegada a dins podeu visitar el Claustre, que guanya amb la decoració, sempre oportuna que s’hi instal·la per la Mostra. Finalment, no podeu deixar de visitar el Museu de la Catedral on hi ha, entre altres curiositats religioses, l’admira’t Tapís de la Creació, el teixit romànic més important que ens ha arribat fins els nostres dies.

Recomanacions
*Portar un paraigües o impermeable. Sempre plou per aquestes dates. Cosa que no espanta a el visitant.
*Els pitjors dies per fer el recorregut son els festius i, sobretot entre les 12 i 14 hores i les 17 i les 20 hores.
*El carrer més concorregut es el de la Força que va parar a la Plaça de la Catedral. Es molt estret i es el que comunica el barri jueu. Es un carrer ple de botigues d’artesania, de decoració. També de bars i restaurants. Hi ha una interessant llibreria de vell, anomenada Portal del col·leccionista Joan Cortés. També, en aquesta mateix carrer, hi trobareu el Museu Jueu “Centre Bonastruch ça Porta, de visita obligada no només pel seu contingut, sinó pels seus jardins i espais interiors. Al final del carrer de la Força i abans d’arribar a la Catedral hi ha el Museu d’Història de la Ciutat. Al costat de la Catedral, en l’antic Palau Episcopal, hi trobareu el Museu d’Art (Pujada de la Catedral,12).
*En el barri del Mercadal, podeu anar a visitar el Museu del Cinema Tomàs Mallol, situat a l’antic edifici de les aigües (carrer Sèquia, 1). El més important d’Europa en quan a pre-cinema,
*Existeixen uns planells gratuïts que donen hostesses que estan repartides durant tot el recorregut. Agafeu-lo, anireu més ben orientats. No intenteu veure tot el recorregut en un dia, es molt llarg i cansat. Millor deixar una part per la pròxima visita.

*Encara que els dies festius tots els restaurants, fondes, bars, hotels i tot el que sembla en un lloc que donen de menjar es obert, es preferible que feu una reserva prèvia. O, si de cas, marxeu a la hora de dinar del circuit i aneu cap a l’eixample, allà la cosa es més tranqui-la. Les distàncies a Girona son curtes.

*Durant tota la setmana es fan diversos actes paral·lels: xerrades, exposicions, concursos, concerts.
Anoteu: Pati Cultural. Son una sèrie de concerts gratuïts que es fan a les tardes en el Pati de la Diputació de Girona (Pujada de Sant Martí 4-5).

*Podeu trobar la informació de totes aquestes ofertes en els mateixos programes que us donaran les hostesses, a la oficina de turisme, en els restaurants o hotels. També a les diferents webs que us indiquem.

*Girona ara està molt ben servida en quan a hostalatge i el menjar. Tenim un tres estrelles “El Celler de Can Roca” i “El Massana” que en té una.

A la Plaça de la Independència (atenció hi ha uns lavabos públics i ha estat remodelada recentment), també coneguda per Sant Agustí o la plaça dels cinemes, hi trobareu, a sota les voltes, diverses ofertes gastronòmiques a tenir en compta.

LLEGENDES
Girona es una ciutat plena de llegendes. S’han editat diversos llibres i també il·lustracions. Fins hi tot un Hotel porta el nom de “Llegendes de Girona” (Portal de la barca, 4. tel. 933 938 128 www.llegendeshotel.com), a ple barri vell. L’ Hotel està decorat amb plaques que expliquen totes les llegendes i aquestes estan reproduïdes en un llibre que van editar per la seva inauguració, ara fa dos anys.
La més famosa, de les llegendes, es la de les Mosques de Sant Narcís. Aquestes, van fer fora, miraculosament per obra i gràcia de Sant Narcís, a els francesos en un dels seus atacs a la Immortal Ciutat de Girona. La llegenda més recent, la que es va inventar el malaguanyat Emili Massana i Carles Vivó ( fa poc, també, ens va deixar) li va donar forma i vida: La Cocollona, es un animal en forma de cocodril i papallona que vola pel riu Onyar, que travessa la ciutat de Girona.
Però aquest any, No podran fer el compliment de la llegenda d’El Petó al cul de la lleona. Per ordre de l’Ajuntament s’ha tret l’escalinata per poder arribar al cul i fer-li el corresponent petó. Coses de la Grip A.
Aquesta llegenda explica que per se un bon gironí o vols tornar a Girona has de fer el petó al cul de la lleona. L’escultura de la lleona, es troba prop del riu Onyar, entre el pont de Sant Feliu i l’entrada de l’església de Sant Feliu.

ON MENJAR

A ple barri vell, al darrera de l’Ajuntament, el Restaurant La Penyora( Nou del Teatre, 3 Tel. 972218948 www.tripwolf.com.) Original i acollidor atès per la Consol i en Lluís, grans conversadors i activistes culturals. Les taules son antigues màquines de cosir. Cuina del país amb tocs exòtics. Canelons i “pota i tripa”, son uns plats que no s’obliden. Bons vins. Preus entre 20 – 30 €.
El millor: L’espai, la decoració. La situació
El pitjor: Son lents amb el servei.

En el Carrer Alemanys, hi ha el Restaurant Alemanys 3, (Tel. 972213551 www.gironabonsfogons.com/alemanys3,) amb una cuina Mediterrània amb tocs gironins. Treballen molt bé els vins catalans. El propietari i cuiner Toni Vallory, està molt implicat en les diverses activitats culinàries que es celebren a Girona. Té una capacitat per a unes 50 persones i espais per a fumadors. Local molt agradable, amb diferents espais i desnivells. En una de les sales hi ha un fresc del pintor i poeta Narcís Comadira. A quatre passes de la Catedral, de Sant Domènec, dels Jardins de la Francesa, dels Jardins Alemanys. Preus entre 20-30 €
El millor: L’entorn. Els diferents espais. El tracte.

El pitjor: Que tanca a les nits. Però, si es un grup es pot pactar la obertura.

ON DORMIR

Hotel Peninsular, situat en un dels carrers més cèntrics i comercials de la ciutat. Zona de vianants, poc sorollós. Molt a prop del Pont de Pedra i de la Rambla de la Llibertat. Te dues entrades, pel carrer Sant Francesc i pel carrer Nou. Es l’hotel de “tota la vida”, amb més de 150 anys d’història. Té servei de bar, esmorzar i salons. Instal·lacions reformades. Habitacions a partir de 60 €.
El millor: La situació privilegiada i la comunicació.
El pitjor: Al ser un edifici d’anys, les habitacions no son perfectes.
Guillem Terribas. Publicat a la Revista "Descobrir Catalunya" del mes de maig 2010 nº 54. Text integre.

Fotos: Guillem Terribas