POLVO SERAN, full de sala del Cinema Truffaut

Títol original: Polvo serán

País: Espanya, 2024

Direcció: Carlos Marques-Marcet

Guió: Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet, Coral Cruz

Intèrprets: Ángela Molina, Alfredo Castro, Mònica Almirall

Gènere: Drama romàntic i musical

Durada: 106 min

Idioma: castellà

QUE VIVAN LOS NOVIOS 

Carles Marqués-Marcet, s’ha creat un lloc entre els joves directors catalans i una molt bona acceptació a la resta de la Península. Les seves pel·lícules han estat premiades i reconegudes tant en els Premis Gaudis com els Goyas. En la filmografia de Marqués-Marcet hi trobem històries intimes, històries d’amor i de desamor. Història de parelles que viuen moments feliços i altres no tant. Històries colpidores que no deixen indiferent a l’espectador. 

Només cal fer un repàs a la seva filmografia: a l’any 2014 vam poder veure 10.000 Km. la història d’una parella interpretada per l’actriu anglesa Natalia Tena i l’actor català David Verdaguer, que relata la història d’una parella que viu a Barcelona i ella se’n va estudiar a Los Angeles durant un any. Viurem com viuen aquesta relació separada en 10.000 km. El 2017, Marqués-Marcet, es trasllada a Londres per rodar Terra Ferma, una altra història d’amor protagonitzada per dues dones lesbianes interpretades per Natalia Tena, Oona Chaplin, David Verdaguer i una curta aparició de Geraldine Chaplin. Les dues dones volen completar la seva relació en tenir una criatura i per aquest motiu demanen l’ajuda de l’amic d’una d’elles, amic que interpreta David Verdaguer. Els dies que vindran (2017) Marqués-Marcet torna a demanar a Verdaguer una nova experiència i aquesta molt personal: mostrar la relació entre una parella que han de ser pares per primera vegada. Verdaguer està acompanyat, en aquesta aventura, per l’actriu Maria Rodriguez Soto, companya sentimental a la vida real, en aquell moment, de Verdaguer i que estava esperant un fill d’ell. He fet tota aquesta introducció perquè la darrera pel·lícula de Marquès-Marcé, torna a explicar una entranyable història d’amor. La llarga relació d’una parella que s’han estimat sempre i que han creat una família. Una història d’amor que ha d’arribar el final, abans d’hora, per culpa d’una malaltia de la dona. En aquest cas la parella està formada pels veterans actors Angela Molina i Alfredo Castro, que estan molt convincents en els seus respectius papers, tant que han obtingut el Premi Especial d’interpretació en el passat Festival de Cinema de Valladolid i, per descomptat, destacar la magnifica interpretació de Mònica Almirall, que interpreta a la filla que viu amb ells. Els dos actors fan creïble aquesta història escrita pel propi Marqués-Marcet amb la col·laboració de l’habitual companya de guió Clara Roquet i, també, de Coral Cruz. La pel·lícula està narrada a la manera com un musical. Hi ha diversos fragments en que els actors canten, ballen i expliquen la història, els sentiments o el que hi ha el seu entorn, com si fos un musical. En aquest cas cal felicitar les extraordinàries coreografies de La Veronal i Maria Arnal. Aquest fet sorprèn en un principi, però està tan ben fet i estan tant ben col·locats aquest moments musicals que l’espectador de seguida se’ls fa seus i els accepta com a part de la història i la manera d’explicar-la.

En aquesta història d’amor i de mort, hi ha moments delirants, sorprenents i altres amb sentit de l’humor negra, extraordinaris. Memorable el dinar familiar per celebrar un segon casament de la parella protagonista. 

Una vegada més, Carles Marqués-Marcet ens ha sabut explicar una història molt actual, una història de moments complicats de la vida, però sobretot, sobretot una gran història d’amor.

Guillem Terribas Roca, col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

https://cinematruffaut.girona.cat/cat/cartellera_fitxa.php?id=4823&titol=Polvo-seran&mode=1 

Presentació en el Pre-estrena que es va fer el dia 8 de novembre en el Cinema Truffaut. 
Guillem Terribas i Carlos Maqués-Marcé. Foto: Arxiu Cinema Truffaut. 

MADRID 1987, full de Sala * Cinema Truffaut.

MADRID 1987 (Espanya 2011)

Direcció i guió: David Trueba

Intèrprets: José Sacristan,
Maria Valverde, Ramon Fontseré.

Idioma. Castellà

Durada: 100 m.

Data: 15.11.2024

UNA MIRADA MOLT PERSONAL

David Trueba és un escriptor, guionista, cinèfil, director de cinema i recentment, autor i director teatral.

David Trueba és un gran explicador d'històries. Algunes personals que vol compartir amb els seus lectors i d'altres amb els cinèfils. També ha sabut explicar i compartir històries no tan personals, però que formen part de la seva actitud o posició davant la societat i del lloc que li ha tocat viure.

El 15 de novembre de 2011 David T r u e b a v a estrenar Madrid 1987 a Girona, en els Ocine. En el Cinema Truffaut en aquell moment encara no teníem projector per passar el film en format DCP, que és en el que ara es passen les pel·lícules, i per això ara la recuperem amb la presència, també, de David Trueba.

Segons el mateix Trueba aquest film té molt d'ell mateix, de quan estudiava periodisme, la protagonista del film també és una jove estudiant de periodisme, interpretada per una esplèndida Maria Valverde, que es volia menjar el món i que tenia com a referència a grans figures de la premsa internacional i que en el film els representa, magistralment, un extraordinari José Sacristán en el seu millor moment. Hi ha una petita intervenció de l'actor Ramon Fontseré, que ja és habitual de les pel·lícules de Trueba, que li dona un toc d'humor.

Trueba realitza una senzilla posada en escena, ja que pràcticament tota l'estona els dos protagonistes estan tancats en un reduït lavabo; i amb un equip molt reduït, sap explicar molt bé aquesta interessant història on queda reflectida, a través de les relacions d'un home madur amb una jove, la Transició espanyola, l'entrada al mercat comú i a l'OTAN. La pèrdua de llibertats i el desencant d'uns moments que podien haver estat bons pel país, per portar a terme el canvi tan necessari dins la societat espanyola i, que al final va acabar essent un no res.

Trueba sap trobar els moments, les situacions i els diàlegs adients en aquest relat tant personal fet en pocs recursos però amb molta imaginació.

Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. 

Un lloc per viure, full de sala del Cinema Truffaut.

Salt, com excusa.

Aquest documental dirigit pel jove Adrià Expòsit, sobre una idea/guió del professor Miquel Berga, comissari dels actes dels 40 Anys de la Independència del poble de Salt, agafa aquest poble i la seva experiència i referència sobre els nous emigrants (Salt sempre ha estat un poble que ha acollit tot tipus d’emigrants) per explicar aquesta història universal, de trobar un lloc en el mon, un poble ver viure i conviure.

Adrià Expòsito que es va donar a conèixer en un curtmetratge anomenat Mater Inerta (2022) ha sabut captar molt bé amb una magnifica posta en escena, tant els paisatges, com els interiors, els personatges i tot l’entorn de la vida quotidiana del poble: el mercat, les trobades, els bars, les botigues... el despertat d’un poble. Però sobretot, ha sabut explicar i trobar el to, el que vol dir trobar un lloc per viure i tota la travessia fins a trobar-lo.

El documental, te tres apartats molt ben definides: L’escola. Comença el relat dins d’una escola de pàrvuls a Salt, on es parla del poble de Salt i perquè es un lloc per viure “perquè hi passa un riu”. Durant els 52 minuts que dura el documental, de tant en tant es tornarà a l’escola, així com l’apartat que més estona li dedica el documental es a la història de Mossa un Gambià que després d’un llarg i penós recorregut arriba a Salt i treballa pel jove pagès del poble, en Joan Berga. Aquesta es la història més humana i positiva a on veurem a Mossa fent totes les feines de la terra, explicant amb un català quasi perfecta els seus dies cuidant i traslladant de Borreda (Bergarà) a les deveses de Salt, unes 200 vaques. També el veurem cuidant ovelles, parlant, per telèfon, amb la seva dona sobre els problemes per arreglar els papers perquè pugin venir a viure a Salt i també la bona relació amb en Joan, el pagès que li ha donat la feina. La tercera història ens mostra a unes dones cosidores que pertanyen a l’Associació de cosidores de Salt, on es trobem per fer treballs manuals i, sobretot per parlar, relacionar-se, explicar i compartir experiències.

Hi ha més coses en aquest interessant documental, que està obert i pensat per mostrar que hi ha un lloc per viure, que malgrat les dificultats, amb persistència, esforç i convicció, es pot trobar aquest lloc. La experiència de Salt, serveix d’excusa per explicar aquesta i moltes altres maneres de conviure i acceptar els emigrants, la gent d’ altres llocs del món. Que aquesta gent no perdin el nord, l’esperança, perquè com li ha passat a en Mossa, hi ha un poble, una ciutat, un país que hi trobarà un lloc per viure-hi.

Guillem Terribas Roca.
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. 

https://cinematruffaut.girona.cat/cat/cartellera_fitxa.php?id=4824&titol=Un-lloc-per-viure&mode=1

LA COCINA, full de sala del Cinema Truffaut.

La cocina Mèxic, 2024
Direcció: Alonso Ruizpalacios

Guió: Alonso Ruizpalacios
Intèrprets: Rooney Mara,
Raúl Briones
Durada: 139 min
Gènere: drama
Idioma: anglès i castellà
Subtítols: Català
Data d’estrena: 08/11/2024

TEMPS MODERNS II

Alfonso Ruizpalacios, és un jove director (quaranta-sis anys) que va néixer a Mèxic, on va estudiar direcció escènica i més tard es va traslladar a Londres per perfeccionar els seus estudis i formar-se com a actor a la Royal Academy of Dramatic Art. Actualment, tant actua, com dirigeix i escriu teatre o cinema. Al cap i a la fi, és el que ha fet amb aquest film La Cocina, tot adaptant i traspassant al cinema una famosa obra de teatre escrita per Arnold Wesker.

La cocina, filmada en un blanc i negre digital, fet que li permet en algun moment utilitzar el color per poder ressaltar una imatge, relata el que passa en una cuina d’un gran centre de menjar de consum, d’aquell ràpid en un Grill/restaurant modern del centre de Nova York, regentat per un personatge dèspota que explota el personal, la majoria emigrants i sense papers. Durant 139 minuts viurem la intensa pressió, repressió, que es viu en una cuina de menjars ràpids. Situacions delicades i d’altres de reflexió sobre la situació en què treballen i viuen aquelles persones enclotades en els baixos d’un elegant restaurant, que poques vegades veiem i on es pot visionar la diferència amb el que passa a baix a la cuina, els nervis, els crits, les preses; amb la tranquil·litat i l’ordre que hi ha a dalt en el restaurant, on la majoria dels clients són joves.

Ruizpalacios, és reticent i incideix constantment amb aquesta diferència i amb els desastres i pressions que hi ha a la cuina, un malestar que fa que l’espectador arribi a passar-ho malament i visqui amb intensitat tot aquell caos que acaba d’una manera esperpèntica i una mica exagerada.

Els actors, tant els mexicans com els actors i actrius americanes estan convincents en els seus respectius personatges (destacant els seus dos protagonistes, el mexicà Raúl Briones i l’estatunidenca Rooney Mara) i per descomptat és una pel·lícula que s’ha de veure en versió original perquè constantment estan canviant d’idioma, entre el castellà de Mèxic i l’anglès americà.

La Cocina és una pel·lícula que no et deixa indiferent i que et toca la part sensible en el sentit de com la societat de consum és agressiva i no està per punyetes. La manera en què el director ha plantejat i explicat la història, pot semblar una mica barroera, repetitiva i complicada, aquest fet fa que hi hagi dues opinions molt oposades: o t’agrada o no. No hi ha entremig.

Ara a veure de quin grup sou, després de veure aquesta nova versió del que ens va explicar fa molts anys Charles Chaplin i la seva famosa pel·lícula Temps moderns.

Guillem Terribas Roca Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Elisabet Jané rep el 44è Casero i David Cirici queda finalista

L’escriptora Elisabet Jané (Sabadell, 1974) ha guanyat aquest vespre la 44a edició del premi Just M. Casero de novel·la curta, amb l’obra Coses que passen... En el mateix acte, que ha tingut lloc com és tradicional a la Sala La Planeta de Girona en plenes Fires de Sant Narcís i amb Guillem Terribas com a presentador des de fa 43 anys, s’ha declarat finalista del premi David Cirici (Barcelona, 1954), per la novel·la Ístina. L’acte de lliurament del premi s’ha obert amb un emotiu homenatge al filòsof i polític Josep-Maria Terricabras, en què han intervingut Imma Merino i Irene de Puig.

La guanyadora del Casero rep 2.000 euros i una escultura de Pierre d.la, a més de la publicació de l’obra a l’Editorial Empúries, a principi de l’any vinent, i el finalista aconsegueix 500 euros. El fet que els dos autors es presentessin amb pseudònim al premi convocat per la Llibreria 22 va provocar que, quan es va conèixer la seva identitat, els organitzadors i el jurat quedessin força sorpresos en el cas del finalista, ja que David Cirici és un autor de llarga i premiada trajectòria literària, que ha guanyat guardons com ara el Prudenci Bertrana (2011), el Sant Jordi (2016) i el Ramon Muntaner, també a Girona, en dues ocasions. El Casero és un premi de prestigi, gràcies en bona part a la independència i el bon criteri del seu jurat, però acostuma a premiar autors emergents, que són els que majoritàriament s’hi presenten. En aquesta edició, el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les 36 obres presentades.

David Cirici ha explicat a Terribas que es va presentar al Casero per una raó tan lògica com incontestable: havia escrit una novel·la curta i el Casero és un dels pocs premis especialitzat en aquest gènere a Catalunya.

David Ciri, Elisabet Jane, Jordi Gispert i la
Cristina Massanés. Foto: Arxiu 22

El jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Cristina Massanés, Imma Merino, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, ha destacat de la novel·la guanyadora: “S’estructura a partir d’un aplec de relats breus que descriuen vides i escenes de personatges quotidians que podríem ser tots. [...] Escrit amb un to que a vegades rememora Calders, transitem de la ironia al realisme i de les situacions més banals a la fantasia més desbocada.”

I, sobre la finalista, el jurat diu: “La història relata una relació entre una noia de 20 anys, de nom Ístina, i un exprofessor seu d’institut de 60. Es coneixen com a professor i alumna, però més endavant la connexió s’intensifica. És una novel·la d’aprenentatge, d’acostament a les lletres per part d’Ístina, que és qui controla aquest lligam i qui accedeix al món de les idees que van configurant la seva personalitat insurgent.”

Xavier Castillón, publicat en el PuntAvui el 31.10.2024

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2473936-elisabet-jane-rep-el-44e-casero-i-david-cirici-queda-finalista.html

ALTRES INFORMACIONA:
Diari ARAhttps://llegim.ara.cat/actualitat/elisabet-jane-guanya-44e-premi-just-m-casero-coses-passen_25_5186232.html

SIES.TV https://sies.tv/elisabet-jane-guanyadora-del-44e-premi-de-novella-curta-just-m-casero.html

LA VANGUARDIA.: https://www.lavanguardia.com/vida/20241031/10067019/rey-pide-administraciones-instituciones-ciudadanos-permanecer-unidos-tragedia.html

Elisabet Jané guanya el premi Casero de novel·la curta

David Cirici, finalista i Elisabet Jané, guanyadora amb l'alcalde Lluc Salellas.
 Foto: Aniol Resclosa  

Per ser una obra que transita «de la ironia al realisme i de les situacions més banals a la fantasia més desbocada, en un puzle narratiu que el lector ha d’acabar completant» i tenir «un to que a vegades rememora Calders» el jurat de la 44a edició del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero va declarar que l'obra Coses que passen... escrita per la sabadellenca Elisabet Jané (sota el pseudònim de Najat Canyellas), s'havia d'emportar el guardó d'entre les 36 novel·les presentades. 

Segons el jurat, format per aquest any per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Cristina Massanés, Imma Merino, Eva Vázquez i Jordi Gispert, que va actuar de secretari sense vot, «Aquesta novel·la s’estructura a partir d’un aplec de relats breus que descriuen vides i escenes de personatges quotidians que podríem ser tots». També que es passa «des de qüestions intempestives i surrealistes» a «situacions més quotidianes i aparentment normal». De fet, el jurat destaca que, com el títol, la novel·la són «coses que passen».

Públic a la Sala La PLaneta

Aquesta és la primera vegada que Elisabet Jané s’emporta el Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, dotat amb 2.000 euros, una escultura de Pierre d.la, i la publicació de l’obra a l’Editorial Empúries. En aquest sentit, serà publicada durant els primers mesos de l’any vinent. Jané, és llicenciada en Filologia Catalana i es va donar a conèixer amb relats breus, guardonats en diferents certàmens, mentre que el 2019 va publicar Senyores, que va ser la represa de la seva dedicació literària.

Mentrestant, l'obra finalista, que té un premi de 500 euros, ha estat Ístina, escrita per David Cirici (sota el pseudònim de Rose Lippen). El jurat, de fet, va fer fins a sis valoracions per decidir la vencedora, en una última deliberació entre la novel·la de Cirici i la de Jané. Sobre Ístina, el jurat en destaca la «prosa reflexiva i plena de matisos, replecs i sinuositats». Tot això, en un relat en primera persona que combina «referències literàries i artístiques i escenes eròtiques».

Homenatge a Terricabras 

La gala, celebrada ahir a la nit a la sala La Planeta i organitzada per la Llibreria 22, també va retre homenatge a la figura del filòsof, professor i polític gironí Josep Maria Terricabras, que va morir el 16 d'abril d'aquest any. La cerimònia, així, va comptar amb intervencions d'Irene de Puig i Imma Merino que van recordar Terricabras, una persona molt estimada i valorada en la vida cultural catalana i de Girona.

JOSEP COLL, publicat en el Diari de Girona 31.10.2024

https://www.diaridegirona.cat/fires-sant-narcis/2024/10/30/elisabet-jane-guanya-premi-casero-110931395.html

Jordi Gispert, Jordi Rourera, Irene de Puig, Mercè Gumbau, Guillem Terribas, Imma Merino,
Elisabet Jané, David Cirici, Roger Casero, Lluc Salellas, Josep M. Fonalleras, Cristina Massanés. 
Foto: David Ferrando. 

La Llibreria 22 recorda a Josep M. Terribas

Durant l' acte de lliurament del 44 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero que organitza la Llibreria 22, es va projectar aquest vídeo, realitzat per Guillem Terribas, tot recordant al filòsof i activista social Josep M. Terricabras (Calella 12 de juliol de 1946 · Begur, 16 d'abril de 2024).

Presentació del llibre UN REGAL PER LA MARTINA * Llibreria 22

Dissabte 19 de maig 2024 (un dia abans que la Llibreria 22 fes 46 anys) es va presentar a la Llibreria 22 de Girona, el llibre editat per l'editorial Osa Polar UN REGAL PER LA MARTINA, de Guillem Terribas i amb il·lustracions de Laura Duran. L'acte el va presentar la Llibretera Sílvia Martí. Les imatges son de David Ferrando, Jordi i Carles Terribas. El muntatge i la realització es de Guillem Terribas.

El Casero, on van començar tants.

Jordi Grau

Quan par­lem del Casero, a Girona tots sabem que ens estem refe­rint al premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que atorga la Lli­bre­ria 22 des de les Fires del 1981, l’any en què aquest peri­o­dista i polític gironí va morir amb només 34 anys. La Lli­bre­ria 22, que aquest 20 d’octu­bre ha fet 46 anys, volia orga­nit­zar un premi i la mort, tan jove, d’en Just va col­pir molt tota la gent que l’havia trac­tat a Figue­res i a Girona, la gent del Semi­nari, la de Ràdio Popu­lar de Figue­res, els que havien coin­ci­dit amb ell a Vida Catòlica i Presència, la gent del PSC i tots els que havia trac­tat com a regi­dor de Girona i dipu­tat pro­vin­cial, des d’on tan bona feina va fer en el sec­tor de la sani­tat. I a Punt Diari, del qual va ser fun­da­dor amb Pius Puja­des i molta gent més i on va ser gerent i arti­cu­lista recor­dat amb el seu Quiosc. La Lli­bre­ria 22 volia fer un premi i el nom d’en Just va ser sug­ge­rit per Ramon Pica­mal i Tià Sale­llas a Gui­llem Ter­ri­bas. I allà va començar tot. Un premi que arriba a la 44a edició i que ha donat visi­bi­li­tat als escrip­tors de l’ano­me­nada “gene­ració Casero”. A Gui­llem Ter­ri­bas li agrada expli­car que el premi va ser com una ampo­lla de cava que, en obrir-se xar­bo­tada, va dei­xar anar-ho tot; va ser com un revul­siu per a escrip­tors.

1983, tercera edició del Premi Casero, en el Saló
de Descans del Teatre Municipal. Gato Perez va
obrir l'acte. Antoni Puigverd, menbre del jurat, 
justificant el Premi atorgat a  Josep M. Fonalleras, al 
costat de Joan Miró, secretari del Jurat i de 
Guillem Terribas, presentador i organitzador i
organitzador de l'acte en nom de la Llibreria 22.
Foto: Arxiu Llibreria 22/ El Punt

En Just va morir el 31 de gener del 1981 i aquell mateix any Rafael Vallbona i Pep Bras van guanyar la primera edició amb Amfetamínic. Que el nivell va ser molt alt ho demostra que Maria Àngels Gardella quedés finalista amb Concert per a una pantomima i que la recordada Susqueda de Miquel Fañanàs aconseguís un accèssit. Per cert, molta gent creu que Fañanàs va guanyar el Casero amb Susqueda, que va fer tremolar en el sentit literal de la paraula molta gent de la conca del Ter, del Pasteral a Girona, quan a Ràdio Girona es va fer una recreació de la novel·la. Fañanàs va guanyar el Casero el 1982 amb Heu vist Tana?, mentre que Josep Maria Fonalleras va ser finalista amb Conxa Piquer a Nova York i, ep!, Miquel Pairolí va guanyar l’accèssit per El carrer de la llebre.

Això es va convertir en un clàssic: el finalista Fonalleras va guanyar l’any següent amb El rei del mambo. Altres finalistes han estat guanyadors: Lluís Muntada, el 87 i el 88; Bel Bosck, el 92 i el 94; Josep Pastells, el 2002 i el 2003, i Marta Pascual, finalista el 2020 i guanyadora el 2022 amb La casa dels caps de setmana. El premi s’ha declarat desert els anys 1989, 1991, 1993 i 1995 i entre d’altres l’han guanyat Josep Valls, Dolors Garcia i Cornellà, Josep Pujol, Sílvia Manzana, Bezsonoff, Josep Campajó, Muriel Villanueva, Mar Bosch i Oriol Ponsatí-Murlà. Hi ha hagut grans finalistes: Maria Mercè Roca, Anna Carreras, Alba Sabaté i Miquel Martín, amb la seva reconeguda La drecera. 

Fa tres anys, el va guanyar Helena Carreras amb Dinou, vint, i l’any passat, Mercè Saurina, amb Fugint dels camps de blat. Avui coneixerem el guanyador d’entre 36 originals rebuts. S’emportarà la publicació per Empúries i 2.000 euros. Però el fet de formar part dels guanyadors del Casero és ja en si mateix tot un premi. Avui a les vuit a La Planeta, amb un homenatge a Josep-Maria Terricabras que conduiran Imma Merino i Irene de Puig.

Jordi Grau, publicat a La Mirada El Punt Avui 30.10.2024

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2471290-el-casero-on-van-comencar-tants.html   

Edició número 43, any 2023. Guillem Terribas, Lluc Salellas, Jordi Gispert, Imma Merino, Mercè Saurina, Josep M. Fonalleras, Crsitina Massanes. Foto: Bernat Casero. 

Guillem Terribas publica el seu primer àlbum il·lustrat, «Un regal per a la Martina»

El llibreter recupera el personatge de la seva neta, protagonista de dos llibres infantils, per a un relat sobre la importància de compartir.

El llibreter i activista cultural Guillem Terribas (Salt, 1951) recupera el personatge de la seva neta Martina, protagonista de dos llibres infantils previs, a Un regal per a la Martina, el seu primer àlbum il·lustrat. Editat per Estrella Polar, el volum és un llibre de gran format i inclou il·lustracions a tot color de Laura Duran per narrar una història sobre la importància de compartir que s’adreça als lectors d’entre 3 i 5 anys.
Un regal per a la Martina arrenca amb una sorpresa a la vida de la nena: la tieta està embarassada. Amb l’arribada d’aquesta criatura a la família, la Martina es convertirà en la cosina gran i per això té por de no passar tant de temps amb els avis com fins ara. El que no s’imagina la petita és la sorpresa que li ha preparat l’avi per al seu aniversari: serà tota una aventura i l’ajudarà a descobrir que els millors regals són els que es poden compartir.

Dos llibres previs

Fins ara, l’ànima de la llibreria 22 de Girona havia publicat diversos llibres de no-ficció, a més de dos llibres infantils amb la Martina com a protagonista. Es tracta, per una banda, de L’avi de la Martina editat el 2017 per Cruïlla i, per l’altra, de La Martina va al cau, que va sortir dos anys més tard amb Estrella Polar.

ALBA CARMONA, publicat en el Diari de Girona 08 10 2024
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2024/10/08/guillem-terribas-publica-seu-primer-109075656.html?utm_source=whatsapp&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share

El Cinema Truffaut estrena temporada amb un cicle sobre Alfred Hitchcock

També es preestrenaran les noves pel·lícules d'Albert Serra i Carlos Marquès-Marcet i es faran homenatges a David Trueba, Isabelle Huppert i Toni Servillo amb motiu del Temporada Alta.

El Cinema Truffaut dona el tret de sortida a la nova temporada amb l’estrena, dilluns que ve, d’un cicle de la Filmoteca de Catalunya dedicat a Alfred Hitchcock. La retrospectiva del director britànic, de qui aquest 2024 es commemoren 125 anys del seu naixement, serà la més completa que s’haurà projectat mai a Girona, amb un total de setze pel·lícules. Començarà dilluns amb Rebeca, la seva primera pel·lícula rodada als Estats Units, i també inclourà altres obres mestres com La finestra indiscreta (4 de novembre), Vértigo (18 de novembre) o Psicosis (2 de desembre).
Preestrenes i homenatges

El Truffaut també serà la seu de la programació cinematogràfica del Festival Temporada Alta. En concret, es faran les preestrenes de les noves pel·lícules de dos directors catalans: Polvo serán, de Carlos Marquès-Marcet (8 de novembre) i Tardes de soledad, del banyolí Albert Serra (3 de desembre). El primer haurà inaugurat la Seminci de Valladolid i el segon vindrà de concursar a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià. A més, també es farà un homenatge a un director i dos actors que seran al Temporada Alta. Es projectaran Madrid 1987 (15 de novembre), La ceremonia (22 de novembre) i La gran belleza (29 de novembre), coincidint amb les obres teatrals que presentaran a Girona el director David Trueba, l’actriu francesa Isabelle Huppert i l’actor italià Toni Servillo, respectivament.

Òpera des del MET

Una altra de les cites imprescindibles de la temporada, sobretot pels amants de l’òpera, és la continuïtat de les retransmissions operístiques en directe. La bona acollida del nostre públic en les darreres edicions i la qualitat artística i tècnica que ofereixen els espectacles de la Metropolitan Opera de Nova York fan que aquesta nova temporada es presenti més espectacular que mai. La inauguració serà el dissabte 5 d’octubre amb la retransmissió d’un gran clàssic com Els contes de Hoffmann de Jacques Offenbach, i fins al proper 31 de maig de 2025 oferirem, entre d’altres, Tosca de Puccini, Aida de Verdi o Les noces de Figaro de Mozart. La programació completa del MET es donarem a conèixer en les pròximes setmanes.

Cinema català

Continuant amb l’aposta que sempre ha realitzat el Cinema Truffaut pels cineastes catalans, i a banda de les ja mencionades presentacions d’Albert Serra i Carlos Marquès-Marcet, el proper dijous 12 de setembre (20h) el Truffaut tindrà la presència del director Marcel Barrena amb motiu de l’estrena del seu film El 47. Protagonitzat per Eduard Fernández i Clara Segura, explica una història verídica d’empoderament i lluita veïnal a la Barcelona dels anys 70, i tot apunta que serà un dels films més destacats de la nova temporada. Encara sense data confirmada, també es comptarà amb la presència de la cineasta Mar Coll, que estrena el 25 d’octubre el seu darrer film Salve Maria, després de l’estrena mundial el mes d’agost al Festival de Locarno.

Altres cicles i presentacions

El Cinema Truffaut també aposta per la col·laboració permanent amb altres entitats culturals de Girona, en aquest cas amb el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, que en el marc de la seva exposició temporal L’idiota, oferirà al Cinema Truffaut un cicle de quatre pel·lícules que començarà el dimarts 10 de setembre (20.30h) amb Las margaritas, de Vera Chytilová, film restaurat recentment. El cicle continuarà amb L’enigma de Kaspar Hauser, de Werner Herzog (17 de setembre), Lazzaro felice, d’Alice Rohrwacher (24 de setembre) i I vitelloni, de Federico Fellini (1 d’octubre). A més, el Truffaut també acollirà l’homenatge a la cineasta Agnès Varda, que tindrà lloc el dimarts 17 de setembre, amb motiu de la publicació del llibre escrit per Imma Merino, membre del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, Agnes Varda: espigoladora de realitats i somnis. L’acte comptarà amb la presentació del llibre per part de la seva autora i amb la projecció de diversos curtmetratges de la cineasta.

Balanç provisional del 2024

El Cinema Truffaut fa un balanç molt positiu dels dos primers

quadrimestres de l’any. Tot i el tancament per reformes durant tres mesos de la sala 2, el cinema aconsegueix un 30% més d’espectadors respecte a l’any 2023 a la mateixa data. A aquesta bona xifra d’espectadors hi ha contribuït especialment el film Casa en flames, de Dani de la Orden, que s’ha exhibit al llarg de deu setmanes i que amb 3.500 espectadors s’ha convertit en el segon més vist en la història del Truffaut només per darrere d’Estiu 1993. de Carla Simón.

MARC SALGAS El PuntAvui 06.09.2024

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2455699-el-truffaut-estrena-temporada-amb-un-cicle-sobre-alfred-hitchcock.html

Albert Serra i el cicle més gran de Hitchcock despunten a la nova temporada del Truffaut.

Albert Serra.

l cicle més complet que s’ha dedicat mai a Alfred Hitchcock a Girona i la programació de cinema de Temporada Alta, que inclou les estrenes de les noves pel·lícules d’Albert Serra i Carlos Marquès-Marcet i homenatges a Isabelle Huppert i Toni Servillo, seran algunes de les propostes més destacades de la nova temporada del Truffaut. La sala gironina arriba al nou curs amb les bones dades dels primers vuit mesos de l’any, amb un 30% més d’espectadors que en la mateixa etapa del 2023 tot i haver hagut de tenir una sala tancada durant prop de tres mesos per obres. El motiu és l’èxit de Casa en flames de Dani de la Orden, que s’ha pogut veure durant deu setmanes i que, amb 3.500 espectadors, s’ha convertit en la segona cinta més vista de la història del Truffaut, només per darrere d’Estiu 1993 de Carla Simón.... (segueix )

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2024/09/05/albert-serra-cicle-mes-gran-107777903.html

Imatge de Casa en Flames: Maria Rodriguez / Emma Vilarasau.

Títol original: Haunted Heart

País: Espanya, 2024

Direcció: Fernando Trueba

Guió: Rylend Grant, Fernando Trueba

Intèrprets: Matt Dillon, Aida Folch, Juan Pablo Urrego, Kika Georgiou, Polydoros Vogiatzis

Gènere: Thriller. Drama. Romança

Durada: 128 minuts

Idioma: Anglès

Subtítols: castellà

LA ISLA BONITA 

Encara que la pel·lícula té factura majoritàriament espanyola, el seu títol és Hauted Heart, la versió original és en anglès i alguna frase en grec, per tant, la versió que estem passant al Cinema Truffaut, és la versió original. Per cert l' Aida Folch, parla un anglès perfecte.
L'acció del film passa en una illa molt bonica, amb molta llum i amb vistes més que envejables. Una illa que de fet només hi ha un restaurant que treballa molt a l'estiu i que està regentat per un anglès, que al mateix temps n'és el cuiner i amb posat d'amargat (tipus Bogart a Casablanca) i amb un passat misteriós, que està interpretat per Matt Dillon d'una manera eficaç i a voltes repetitiu.
A l'illa un bon dia hi apareix una noia que es diu Alejandra, Àlex pels amics, de Barcelona (interessantíssima l'Aida Folch) que no sap nedar, que es mareja anant en barca i que està contractada per fer de "maitre" en el restaurant, però hi arriba uns dies tard i la seva feina està ocupada per un noi. Gran emprenyada per part d'ella que fins i tot li surten uns insults en castellà. Al final, el propietari, sense deixar el seu posat d'home dur, la contracta com a cambrera. Fins aquí la introducció de la història que ocupa els primers 20 minuts del film.
Llavors la cosa es complica, enamorament, malentesos, gelosies, festes, situacions estranyes, a la recerca del passat d'un i de l'altre amb sorpreses i al final acaba sent un film de suspens i tragèdia.
Fernando Trueba, 69 anys, és una icona dins el cinema espanyol i, també, internacional, que sovinteja amb coproduccions de fora d'Espanya i moltes vegades amb actors internacionals, majoritàriament de parla anglesa, com es en el cas d'aquesta pel·lícula La Isla perdida, que es en Mat Dillon. Fernando Trueba, com la majoria de gent sap d'ell, es el responsable de films com Belle Epoque (1992 que va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera); La niña de tus ojos (1996); Chico y Rita (2010) Calle 54 (2000, que va inaugurar la segona etapa del Truffaut) Two Much (1995) i la seva primera pel·lícula Opera Prima (1980). Aquestes referències donen prestància i una credibilitat d'un director que sap fer cinema. De totes maneres aquest fet que sigui un home de cinema i que tingui tantes referències cinematogràfiques, fa que en les seves pel·lícules sempre tens la sensació de que ja saps de que va i anirà, que com diuen els francesos és un "dejà vu" moltes vegades.
Fernando Trueba té la sort de comptar amb una actriu que no li ha fallat mai, l'Aida Folch. En tres pel·lícules l'ha dirigit: El embrugo de Sanghai (2002), La Reina de España (2016) i ara aquesta La isla perdida, de protagonista absoluta. I l'altre protagonista, el mític actor Matt Dillon, que va protagonitzar dues pel·lícules de Francis Ford Coppola, que han fet història, totes dues el mateix any 1983 La ley de la Calle i Rebeldes. Posteriorment l'hem vist amb Todo por un sueño ( Gus Van Sant 1995) o Crash (Paul Haggin 2004).
Matt Dillon, en aquest film (que també n'és productor) està correcta amb la seva interpretació del propietari del restaurant i com he dit, amb un passat no gaire recomanable.
Tot plegat ens trobem amb una pel·lícula que és llarga i es fa llarga, que té una durada de 128 minuts, en moments magistrals, amb unes vistes i una llum extraordinàries, els exteriors estan rodats a Grècia i amb una interpretació de l'Aida Folch que manté l'interès per una història que va canviant (a bé) a mesura que passa el temps.
Guillem Terribas Roca. Col·lectiu de Crítics de cinema de Girona.

CINEMA TRUFFAUT. Reposicions d'estiu * 2024

 Tràiler de les pel·lícules que es projecten en el Cinema Truffaut de Girona, del 02 al 23 d'agost. Son recuperacions de films que podem tenir el seu interès recuperar-los en versió original. DESCONOCIDOS / FERRARI/ SALA DE PROFESORES / LA CASA.