Calia una Nit de les Lletres Catalanes? Així, si. / Escriu Toni Punti.

 La petita revolució cultural que suposava renovar la Nit de Santa Llúcia ha deixat una gala més ambiciosa, més jove, més espectacular i amb més premis.

"Les tres bessones i la bruixa..." Foto: 3cat.

 Un espai solemne com la sala oval del MNAC i un escenari blanc, blanquíssim, amb la bellesa serena de Lluís Danés, que ens ha fet pensar en la listening party que Rosalía va fer en aquest mateix espai.
Si la literatura catalana necessitava llum, aquí la tenim. En aquest sentit, sembla oportú el nou disseny dels premis de la nit amb la forma d'un fanalet de festa major o, si vols, d'un llum per a la tauleta de nit.
I la llum eterna, per cert, de Pilarín Bayés i Roser Capdevila, que van rebre -merescudament- la gran ovació de la nit.

Aquest nou model per celebrar les lletres catalanes arribava com una petita revolució cultural perquè suposava renovar la tradicional Nit de Santa Llúcia del mes de desembre amb el repte d'una gala més ambiciosa, més jove, més espectacular, amb més premis i retransmesa en prime time, un dissabte a la nit, per 3Cat: TV3, Catalunya Ràdio i la plataforma.
No hi havia pla B: havia de sortir bé. Hi ha hagut voluntat i bona energia perquè així fos i hauria de ser així en futures edicions.
S'havien de trobar uns presentadors que garantissin espectacle, complicitat amb el públic i coneixement del sector. I que el sector de les lletres, lletraferit com és, també els reconegués. El tercet Grasset/Pineda/Riera han superat el repte de forma notabilíssima.
A la Sala Oval, aquesta nit de dissabte, sonava "A la voreta del foc" de les Alosa, poc abans de començar l'acte de lliurament dels dotze premis, alguns de nous, de la gran festa de les lletres catalanes. Òmnium i l'Institut d'Estudis Catalans se'ls han gastat perquè tot llueixi com toca.
"Tenim una literatura de primer nivell mundial", li deia Xavier Bosch, a cau d'orella, poc abans de començar la festa, al president Jordi Pujol, un dels molts convidats de l'univers polític, cultural i social català. I d'això es tractava tot plegat, de treure pit.
"Ens hem d'eixugar les llàgrimes", deia Xavier Grasset a l'inici de l'acte citant la irlandesa Iris Murdoch. Aquesta festa, justament, ha estat dissenyada per celebrar i no pas per plorar.
Asseguts al meu costat, el llibreter gironí Guillem Terribas --tota una institució-- i el poeta Manuel Forcano, jurats, tots dos, del Premi Sant Jordi.

Per part meva, he tingut l'honor de formar part --per segon any-- del jurat del Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any, un dels que, fins ara, se celebrava en una festa a banda i que, des d'aquest any, s'incorpora a la festa grossa. Per cert, ara que molts premis estan en entredit, per la part que em toca, dono fe de la llibertat de decisió que han tingut els meus companys de deliberació i jo mateix. Que quedi escrit.
Pel que fa al palmarès, ve de gust el Sant Jordi de Carles Rebassa, els poemes de Jaume Coll o la primera novel·la de Cristina Genebat, actriu, traductora i un nou talent narratiu.
I celebrem els nous premis de còmic, traducció o literatura dramàtica. Tots els guanyadors, segur, es podrien fer seu el breu discurs d'agraïment de Marc Artigau, guanyador del Mercè Rodoreda de contes, celebrant el privilegi d'escriure i de ser llegit.

Entrevista a Marc Artigau. Foto. GTR

I d'això es tracta: d'escriure i de llegir. I de seduir nous lectors amb cerimònies festives com aquesta, que va tenir, fins i tot, el seu In Memoriam preceptiu, com el de les millors gales de cine. No hi va faltar de res: la seva pancarta del "No a la guerra" (Alejandro Palomas), l'eufòria d'escriptora sorpresa (Antònia Carré-Pons), la contundent defensa de la llengua i el país (Carles Rebassa) i el seu discurs viral: el del traductor Ramon Monton (no us el perdeu).
I que per molts i bons anys a les lletres catalanes!
JORDI PUNTI, Cap de Culura sw 3Ccatinfo. Publicat el 15.03.2026
https://www.3cat.cat/3catinfo/calia-una-nit-de-les-lletres-catalanes-aixi-si/noticia/3399673/

Imatge del public assitent a la Sala Oval. Foto GTR

Sopa de Lletres. Bar del Teatre de Salt. Març 2026

 

Ambient en el Bar de Teatre de Salt, amb el Sopa de Llegtres. A la Foto es pot veure en Pere Garcia
a primerta fila. Foto: GTR

 EL SOCI Terribas, AMB L'AJUD D'EN PERE QUE GESTIONA EL BAR DEL TEATRE DE SALT, o si voleu el segon amb l'ajud del primer, han muntat un "tinglado" que funciona de meravella al que han anomenat SOPA DE LLETRES - UN SOPAR LITERARI EN PETIT COMITÈ. El "tinglado" consisteix en convidar un escriptor i un cuiner. La setmana passada va ser l'ESTEL SOLÉ en conversa amb LOLA REGINCÓS per el que va prepara el sopar en LLUC QUINTANA xef de Can Xapes, al que no vaig poder ser. Avui dijous ha estat el torn de MONTSE ALBETS autora de "Només Terra, Només Pluja, Nomé Fang" que ha conversat amb el periodista POL ESTRADA, que han tingut una distesa conversa al Bar Teatre de Salt, prou interessant. Però això, que es una mena de presentació d'un llibre i ha estat molt be, no ha tingut comparació amb el que ha vingut tot seguit: un sopar al vestíbul del teatre que ha confeccionat el xef ISAAC JOVER de EL BROT de Vilavenut, al que si he pogut assistir, i això ha estat fantàstic. Un bon sopar i una conversa amena i molt agradable compartit amb autora, lectors i aspirants a ser-ho, que m'ha semblat genial, sobre tot per el molt ambient entre autora i lectors-comensals. Un plaer poder-hi ser.

Pol Estrada i Montse Albés. 

Dijous dia 19 serà el torn de PEP PRIETO amb la seva ROSITA i el xef VIVANCOS, per acabar el dijous 26 amb MIQUEL BERGA la seva obra EILEEN- RETRAT D'UN MATRIMONI, i sopar de l'escola-taller TAKKOKKEN de JORDI PARÈS.

Si tot ha de ser com el d'avui -potser ha estat l'efecte sorpresa ??-, m'apuntaré a totes aquestes SOPES DE LLETRES al Teatre de Salt. Un plaer.

Pere Garcia, publicat en el seu Facebook el 13 de març

de 206 

Reformes a la Llibreria&quiosc22

 A la Llibreria&quiosc22 del carrer Emili Grahit de Girona, hi han hagut algunes reformes, com posar parquet al terra, canviar la porta d'entrada i reforçar la llum ¡, tot plegat li dona un toc més elegant i més ganes de passejar buscant aquell llibre que us està esperant. Imatges i Realització Guillem Terribas. Març del 2026.

Full de Sala del film ON VOUS CROIT (Jo et crec) en el Cinema Truffaut de Girona

JO ET CREC (On vous croit)
País: Bèlgica, 2025
Direcció: Charlotte Devillers, Arnaud Dufeys
Guió: Charlotte Devillers, Arnaud Dufeys
Intèrprets: Myriem Akeddiou, Laurent Capelluto, Natali Broods
Gènere: Drama Durada: 78 min
Idioma: Françès Subtítols: Català

ASISTIR EN DIRECTA A UNA VISTA JUDICIAL

D’entrada, faig una declaració d’amor total a aquesta pel·lícula que amb 80 minuts m’ha robat el cor, l’enteniment i la renovació cap a les històries ben explicades i ben realitzades i ben interpretades. És sens dubte una de les millors, per no dir la millor, que veuré aquest any.
Feta aquesta declaració, i deixant les coses ben clares, ara ja puc parlar amb tranquil·litat de què va aquesta història i el perquè m’ha agradat i atrapat tant.
La història, escrita i dirigida pels joves, i en el seu primer llargmetratge, Charlotte Devillers (francesa) i Arnaud Dufeys (Belga), passa tot en un interior, en un despatx d’una jutgessa, on hi ha una dona i un home amb les seves respectives advocades i un advocat que fa d’observador. Un home i una dona, separats i amb mala relació, lluitant per la custòdia dels seus fills, una noia adolescent i el seu germà més petit. La primera versió és la de l’advocada de l’home, la segona de l’advocada de la dona, llavors la història explicada per l’home i seguidament explicada per la dona. La jutgessa escolta i li demana l’advocat observador, que doni la seva opinió dels fets. Una vegada acabada i escoltada la “vista”, la jutgessa ha d’opinar. I encara hi ha una mena d’epíleg, que no desvetllarem. 
Tot això en un mateix espai, en una mateixa llum, amb els mateixos personatges. Només amb la paraula, amb les mirades, amb les expressions i el to de veu. Només, en una introducció on es mostra el comportament dels fills, que destaquen amb la seva vestimenta negra, amb el blanc que hi ha en tot l’edifici, que estaran en una altra habitació de l’edifici. Amb aquests elements i amb una interpretació impecable, l’espectador, els espectadors, vivim intensament el “problema” sense cap element que ens destorbi. Directament a la qüestió. Nosaltres som una mena d’espectadors de la situació que es planteja i estem a primera fila. Tindrem els mateixos dubtes que té la jutgessa, patirem en algun moment de l’explicació dels fets. Estarem amb tensió i no podrem treure la mirada de la dona, una dona que escolta i pateix el que està sentint, el que diu l’home, i amb la mirada i les expressions que ho diuen tot.
Tota la pel·lícula està rodada en primers plans. Amb silencis. En mirades i amb una història on els fills són els que pateixen les conseqüències de la situació matrimonial.
Tot això que estic explicant, que estic escrivint, no seria creïble sense la interpretació per part de tots els actors. I tampoc ho seria sense la impecable direcció dels responsables de la història, que no s’entretenen en explicacions fora de lloc per passar l’estona i fer minuts. Van directament al problema, sense concessions.
Com he dit, la interpretació dels actors amb els diferents personatges és impecable i impressionant, sobretot l’actriu belga Myriem Akeddiou, que es pot permetre estar amb un primer pla durant una estona llarga mentre l’advocada del seu marit està exposant perquè el pare té dret a compartir els fills. Les expressions, les mirades, la baixada d’ulls, el moviment de les seves mans per la cara, els cabells, són tota una mostra del que viu i pateix el personatge. No pots deixar de mirar la pantalla. No pots deixar de mirar les diferents expressions dels diversos personatges. No pots deixar d’escoltar el que diuen i expliquen.
Són els 80 minuts més intensos i ben aprofitats que haureu vist en cinema.
Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona