L'actor que va ser icona de la Nouvelle Vague ha confirmat que serà present, dimecres, en les dues projeccions programades al cinema Truffaut de ‘La mort de Lluís XIV', que protagonitza.
El personatge d'Antoine Doinel va néixer el 1959 i va ser “un miracle”, com ha reconegut Jean-Pierre Léaud en diverses entrevistes al llarg de la vida. Tenia tan sols 14 anys quan François Truffaut es va fixar en ell i li va recomanar presentar-se a les proves de repartiment que estava fent per trobar l'actor que encarnés el protagonista d'Els 400 cops. Léaud va ser l'escollit, entre una quarantena de nens, i des de llavors, es va convertir en l'alter ego a la pantalla del director francès, amb qui va col·laborar per portar a terme algunes de les pel·lícules més representatives d'aquell corrent cinematogràfic que s'ha anomenat Nouvelle Vague.
Ara, quasi cinquanta anys després d'interpel·lar els espectadors al final d'aquella obra mestra, torna per mirar-nos fixament des del llit on jau moribund a La mort de Lluís XIV, el darrer film d'Albert Serra. Precisament, el cineasta banyolí ha estat premiat recentment amb el prestigiós premi Jean Vigo –que han guanyat directors de la categoria de Jean-Luc Godard, Alain Resnais, Chris Marker, Maurice Pialat i Olivier Assayas– per aquesta pel·lícula estrenada al Festival de Canes amb un gran èxit de crítica.
En aquest film, Jean-Pierre Léaud, secundat per altres actors professionals vinguts del teatre, entrega el seu cos i ànima per encarnar l'anomenat Rei Sol en el crepuscle de la seva vida. Una caracterització amb què fa emergir la figura d'un home vell qualsevol, que pateix i agonitza fins a l'últim sospir.
Tant l'actor com el cineasta seran, dimecres 16, presents en les dues projeccions que s'han programat per a la pre-estrena oficial de la pel·lícula al cinema Truffaut (20 i 22 h) dins la programació cinematogràfica del festival Temporada Alta. Entre un i altre passi, és previst que l'actor francès inauguri una placa en homenatge seu situada al vestíbul de la sala gironina que pren el nom, precisament, del cineasta que el va fer cèlebre.
Cicle a la Filmoteca
Paral·lelament, el Truffaut ha dedicat el cicle de la Filmoteca d'aquest semestre a la figura de Jean-Pierre Léaud. Per aquest motiu, projecta, els dilluns, alguns dels títols més essencials de la seva filmografia, com ara Els 400 cops (François Truffaut, 1959); La chinoise (Jean-Luc Godard, 1967), que es projectarà el 14 de novembre; Les dues angleses i l'amor (François Truffaut, 1971), el 21 de novembre; L'últim tango a París (Bernardo Bertolucci, 1972), el 28 de novembre; El naixement de l'amor (P. Garrel, 1993), el 12 de desembre, i Le Havre (Aka Kaurismaki, 2011), el 19 de desembre.
Un repàs filmogràfic que recorre gairebé cinquanta anys d'interpretació, des d'aquells fotogrames en què arrencava a córrer cridant per la llibertat fins a la seva imatge jacent, conscient de la degradació que li ha imposat el pas del temps.
Curs sobre Truffaut
També, al Museu del Cinema s'ha iniciat, tot just aquest cap de setmana, un curs de cinema al voltant de la figura de Truffaut, en què, evidentment, es parlarà d'Antoine Doinel. L'imparteix el cineasta gironí Pere Vilà i continua fins al 17 de desembre.
Jordi Campps Linnell publicat en el Punt Avui 14.11.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada