MURIERON POR ENCIMA DE SUS POSIBILIDADES
Estat Espanyol, 2014
Direcció: Isaki Lacuesta.
Intèrprets: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini,
Àlex Brendemühl, José Coronado.
Durada: 98 min.
Gènere: Comèdia negra.Idioma: Castellà.
Direcció: Isaki Lacuesta.
Intèrprets: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini,
Àlex Brendemühl, José Coronado.
Durada: 98 min.
Gènere: Comèdia negra.Idioma: Castellà.
*Pre-estrena en el Cinema Truffaut, dins el Festival de Temporada Alta 2014, el dia 7 d'octubre , amb dues sessions presentades per Isaki Lacuesta, Albert Pla, Pau Riba, Ivan Telefunken.
Crònica d'una crisis
que no ens abandona.
Isaki Lacuesta s'ha guanyat a pols un lloc dins el cinema català i espanyol.
Isaki Lacuesta té una relació molt estreta amb Girona i amb la gent del cinema
Truffaut. Va ser un dels fundadors del Col·lectiu de Crítics de Cinema i l'any
2002 va estrenar en Truffaut el seu primer llarg metratge "Cravan vs
Cravan" i des de les hores ha presentat els seus diversos treballs en
aquesta Sala.
Isaki Lacuesta és reconegut i aplaudit pels seus treballs d'investigació,
documentals i històries que juguen entre la veritat i la mentida, lo real i lo irreal.
La fantasia i l'imaginari son presents en els seus films, així com els
homenatges a personatges coneguts o populars com Ava Gardner ( La noche que no
acaba 2010) o Camarón de la Isla ( La leyenda del tiempo 2006). El cinema
d'Isaki és curiós, com la seva curiositat per les coses o les persones, per la
vida o la societat. I això ho transmet en les seves pel·lícules, que com he dit,
tenen més de documental que d'històries a l'ús. En les pel·lícules de l'Isaki, l'espectador hi ha de participar, jugar-hi i
descobrir l'entrellat de la realitat i la ficció. I sinó reviseu la seva
filmografia.
L'any 2011 va guanyar la Concha d'Or del festival de Sant Sebastià a la
millor pel·lícula per Los pasos dobles.
Aquí és quan el cinema d'Isaki (també de la seva dona i moltes vegades
co-guionista, Isa Campos) es reconegut i té la possibilitat d'arribar al gran
públic.
Es a partir d'aquest moment que Isaki és planteja fer una comèdia, un
gènere que no havia tocat mai i per tant és un nou repte. Treballa amb una idea actual i que l'estem
patint tots, la crisis econòmica i la pèrdua de tota una sèrie de valors. Comença
a fer el guió ell sol, aquesta vegada la Isa Campos es queda en un segon pla en
el projecte, se'n cuida més de la producció.
L' esbós de la història o si en voleu dir la sinopsis és molt senzilla:Cinc
ciutadans d'un país que podria ser el nostre, fins hi tot residents a Girona,
la crisis els hi ha destrossat vida i com que ja no tenen res a perdre elaboren
un pla per segrestar al president del banc Central i exigir-li que les coses
tornin al seu lloc.
Isaki fa corra la seva imaginació. Imaginació que de vegades és superada
per la realitat i ens explica la crònica d'una crisis no anunciada però que
molts la veien a venir. Ho fa d'una manera esperpèntica, cruel i de vegades
tendre. Veurem diverses històries que aparentment fan gràcia però que son terribles, cruels. Hi
ha molt d'humor negra dins aquesta història miserable.
Isaki Lacuesta tot i haver agafat el to de comèdia, fa una vegada més un
documental que va entre la realitat i la ficció. Un documental sobre la nostra
trista i absurda realitat. Per tant, utilitzant un llenguatge popular, el de la
comèdia lleugera, l'humor negra i de vegades esperpèntic, isaki Lacuesta
continua fent una crònica, un documental que ens mostra com veu la situació
actual en el nostre país.
I també hi ha homenatges en aquesta pel·lícula. Els cinèfils hi veuran moltes
referències d'altres pel·lícules, algunes d' elles són protagonitzades pels mateixos actors que
hi participen, com José Sacristan o la Angela Molina. També a Marlon Brando i
moltes d'altres que durant la pel·lícula l'espectador hàbil les anirà trobant.
La pel·lícula va ser rodada durant dos anys amb moltes interferències tant
de caire monetari com de disponibilitat dels actors que hi intervenen. Aquest
fet semblaria que podria fer "trontollar" el muntatge definitiu i la
pròpia història. I no, no es nota. Només una cosa que si pot distreure una mica
a l'espectador: les diverses aparicions d'actors de primera línia que actuen
en el film i, també, alguns ciutadans de Girona. Però això és una altra
història.
Guillem Terribas. Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona / Cinema Truffaut.