Miquel Ruiz és un personatge que va néixer a Granada. Sempre
que pot torna a Granada. Però és va fer home, o sigui educar i tenir els
primers amors, els primers amics i els primers treballs a l'Empordà. Durant un
temps anava amb els seus pares a mercats a vendre roba. D'aquí li ve el mot
simpàtic d'en Bragues.
 |
| Vicenç Tomàs, Pep Boix i Guillem Terribas en el cinema Truffaut. |
Miquel Ruiz, un bon dia va descobrir una màquina de fer
fotos. Més tard, se'n va adonar que amb aquell aparell podia observar la vida i
explicar-la. Així va començar a col·laborar en revistes i, més tard, entrar com
a fotògraf en El Punt. També ho ha estat per La Vanguardia i altres mitjans de
comunicació. Però en Miquel és un xafarder i no en tenia prou de mostrar-nos i
il·lustrar les notícies, sinó que volia
i vol anar sempre més lluny.
En Miquel és un cul inquiet, apart de xafarder. Un
sentimental i a la més mínima s'entrega a les causes més injustes. I la Guerra
dels Volcans, era una guerra injusta i en Miquel va voler viure aquella injustícia
i explicar-la a els gironins, a els catalans i el qui fos. I ho va fer de la
manera que més en sabia: amb la màquina de fotografiar i ajudant a quanta gent
va poder. I ens va començar a mostrar el que passava allà, d'una manera digna i
real, apartant-se de les típiques fotos de "sang i fetge".
He tingut la sort
d'anar a Sarajevo i altres ciutats de Bòsnia amb en Miquel. Dic sort, perquè a
través d' ell, he pogut compartir les seves alegries i la seves tristeses en
aquell paisatge, amb aquella gent que ell estima i que ells l'estimem.
Però en Miquel, a través de Fotògrafs per la Pau (que ell
n'és l'ànima), no solament ha treballat per Bòsnia, sinó per molts altres llocs
d'Àfrica, de Sud-Amèrica... Sempre té algun projecta o alguna ajuda humanitària
al cap. No para. Només l'ha pogut aturar un Ictus que va patir l'any 2010. Però
l'està guanyant i el cap ja li barrina coses i més coses que és poden fer i que
s'han de fer.
El documental d'en Vicenç Tomàs i en Pep Boix "DE
BÒSNIA A L' ICTUS" , intenta explicar aquesta complicada i intensa vida d'
en Miquel Ruiz. Dic intenta, perquè és difícil concretar en una hora i deu tota
aquesta vida. El tàndem Vicenç/Pep han agafat a en Miquel i li han fet explicar
el que ell sent i viu per Bòsnia. També han fet sortir a amics i coneguts d'en
Miquel que ho certifiquin. Entre aquesta gent, n'hi ha de Girona, Figueres, Banyoles, Roses i de Bòsnia... També imatges de fa anys
i de l'actualitat de Sarajevo. De la campanya de les vaques i ovelles a Svrenica... i la darrera part del
documental, ens mostren a en Miquel
explicant l' Ictus i la seva incapacitat per fer coses i la lluita per
recuperar-se... i de la seva dona, la Dolors Perpinyà, que es infermera de
professió, però per en Miquel també ho és de comprensió.
En definitiva, el treball d'en Vicenç Tomàs i en Pep Boix,
ens mostra la vida, les ganes de viure i de solidaritat d'un personatge que es
diu Miquel Ruiz, que es tot un caràcter que de vegades costa de seguir i de comprendre,
però si en aquest món hi haguessin més Miquel Ruiz, molt millor aniríem.
Enhorabona a en Vicenç Tomàs a en Pep Boix i llarga vida a
en Miquel.
Guillem Terribas, publicat a la revista Som-hi de Malgrat (Maresme) desembre 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada