 |
| Retall de l'escrit en el Punt Avui. |
Tots ells, també Mercader, són els enfants du rock, uns nens i nenes ja una mica crescuts que es poden considerar fills putatius d’Elvis, Chuck Berry, Little Richard i tots els pioners, en la gran cadena del rock’n’roll. Tots els esmentats –sí, Mercader també– van fer contribucions decisives per consolidar aquesta música bastarda i excitant com a fenomen transgeneracional i van crear el miratge que podia existir una cultura rock universal, amb un llenguatge propi i, com indicava el subtítol de Quadrophenia, una forma de vida, al marge de les convencions de la vida adulta. Si més no, aquesta era la teoria. Ara sembla que el rock està en hores baixes, que ja només apassiona gent d’una certa edat que encara compra discos i, de tant en tant, algun jove que no acaba de trobar el seu lloc en el món i prefereix mirar enrere, abans que caure en les àmplies xarxes del trap i el reggaeton.
 |
| Retall de la felicitació en el Diari de Girona |
Gay Mercader ja fa uns quants anys que està força retirat del show business –el 2006, la seva empresa Gamerco, abans Gay & Co., es va vendre a la multinacional Live Nation– i viu molt tranquil en una masia situada en algun punt inconcret del Gironès. Fa un parell d’anys va fer balanç de la seva llarga trajectòria com a organitzador de concerts amb un llibre de presentació impecable, Tour posters 1971/2017: un recull de 550 pòsters de concerts seleccionats entre els prop de 3.300 que va muntar, protagonitzats per grups i solistes de tot tipus i condició, entre ells uns quants dels que aquest any també faran 70 anys, com ell. Gay Mercader va contribuir de manera decisiva que l’Estat espanyol s’incorporés al gran circuit del rock internacional, en temps en què tot estava per fer. Per tot això, gràcies i felicitats, Gay.
 |
| Gay Mercader quan va presentar el seu llibre de pòsters, a la 22. Foto: Manel Llado. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada