ESTAT DE SETGE

ESTAT DE SETGE
Etat de siege França, 1973
Direcció: Costa-Gavras
Intèrprets: Yves Montand, Renato Salvatori, Jacques Weber,
O.E. Hasse
Durada: 115 min
Gènere: Drama
Idioma: Francès

De vegades, el temps no passa.
El director greco-francès Konstandínos Gavrás (1933) es va donar a conèixer internacionalment amb el nom de Costa-Gavras i per les seves pel·lícules de caire polític i de denuncia. Un cinema social que mai ha deixat de fer. L’any 1969, Costa-Gavras va començar una trilogia que el va donar conèixer a nivell mundial i també, li va ocasionar algun problema. Va començar amb la mítica Z, amb Yves Montand , Jean-Louis Trintignant, Irene Papas i Jacques Perrin, sobre el cop d’estat dels Coronels a Grècia. La segona va ser La Confesión (L’Aveu 1970) amb Ives Montand i Simone Signoret. En aquesta ocasió Costa-Gravras denuncia les purgues estalinistes que van patir els dissidents del Partit Comunista de Txecoslovàquia, purgues que van passar en el famós Procés de Praga l’any 1952. La tercera és la que avui us oferim en el Cinema Truffaut: Estat de Setge (État de siège 1973). Les dues primeres, Costa-Gavras les va escriure amb la col·laboració de l’escriptor espanyol (exiliat a França durant molts anys) Jorge Semprún. Si us hi heu fitxat, les tres pel·lícules van ser protagonitzades per l’actor-cantant Yves Montand, que compartia les idees del director i que algun problema, també, li va portar en el nostre país. De fet, Z no es va poder estrenar a Espanya fins després de la mort de Franco. El fet curiós, és que la dictadura franquista va voler estrenar La Confesión, però Costa-Gavras els hi va posar la condició que primer havien d’estrenar Z. Per aquest motiu, a Espanya, les tres pel·lícules ens van arribar pràcticament al mateix temps, o sigui, després de la mort del dictador.

Costa-Gavras, com he dit, sempre ha fet un cinema social i de denuncia com per exemple Sección especial (Section Spéciale, 1975, també amb Jorge Semprún) o Desaparecido (Missing 1982), entre moltes d'altres. Estat de Setge, tot i situar l’acció l’any 1970 a Uruguai, va ser rodada a Xile, l’any 1971, durant el govern de Salvador Allende. Curiosament, després del cop d’estat de l’onze de setembre de 1973, va ser prohibit per la dictadura de Pinochet (queda clar que aquesta pel·lícula no agrada als dictadors) i no es va poder estrenar fins l’any 2001 a Xile.

Un funcionari de la CIA, Philip Michael Santore (Yves Montand) és segrestat per la guerrilla Urbana Uruguai. Després d’un interrogatori, es vol pactar amb el govern l’intercanvi del segrestat amb l’alliberació de 150 guerrillers empresonats. Aquest fet porta a una situació de crisis en el govern i a unes conseqüències tràgiques.

La pel·lícula planteja una situació (que una part de la societat catalana ja la va viure i que ara amb els darrers esdeveniments, ens estan portant, una altra vegada, a una situació crítica i d’assetjament per part del govern central) i les conseqüències que se'n deriven, moltes vegades amb brutalitat, de la lluita entre un govern -en aquest cas d’Uruguai que compta amb l’ajuda dels Estats Units- i la guerrilla d’esquerres del Moviment d’Alliberació Nacional-Tupamaros. Exposa les accions de la intervenció política dels Estats Units a l’Amèrica Llatina, ajudant als dictadors (militars) a portar a terme cops d’estats i a violar els drets humans. Una pràctica, aquesta, que encara continua en molts païssos, masses per desgràcia i que semblava que per nosaltres, els catalans, ja formava part del passat.

Que serveixi aquesta projecció, en aquests moments tant importants de la nostra història , de reflexió i, també, de preocupació.

A Costa-Gavras se li va concedir, a Girona, el premi Liber-Press l’any 2005 en l’apartat de Cinema i aquest any 2017, la Generalitat li ha concedit el Premi Catalunya.

Guillem Terribas Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Fulla de sala del Cinema Truffaut.