LADY MACBETH

LADY MACBETH

Regne Unit, 2016
Director: William Oldroyd
Intèrprets: Florence Pugh, Christopher Fairbank, Cosmo Jarvis, Naomi Ackie, Bill Fellows,Ian Conningham, Paul Hilton, Joseph Teague, Golda Rosheuvel, Rebecca Manley
Gènere: drama
Durada: 89 min
Idioma: anglès





EL NOM NO FA LA COSA

Qualsevol interessat en aquest film, d’entrada, pensarà que es una versió lliure del famós personatge creat per el dramaturg anglès William Shakespeare, una mena de recreació d’aquest personatge ambiciós i que no té límits per aconseguir de la manera que sigui ser Reina d’Anglaterra, amb l’ajuda del també ambiciós marit Macbeth.

Doncs no, el film de William Oldroyd, no ens parla del personatge creat per Shakespeare, sinó el que fa aquest director de teatre i opera anglès, en la seva primera incursió en el cinema, és adaptar (amb un guió d’ Alice Birch) un conte curt d’un escriptor rus anomenat Nikolai Leskov (1831 · 1895), que es va publicar l’any 1865 i que en castellà el va editar  l’editorial Alba l’any 2003 amb el títol de “Lady Macbeth de Mtsensk y otros relatos”.

Tant el conte, que situa la història a Rússia, com a la pel·lícula que l’acció està situada a l’Anglaterra rural de l’any 1865, ens explica la història de Katherine (impecable interpretació de Florence Pugh) una noia humil que es mal casada amb un home de família rica i més gran que ella. La vida amb l’home i la família es una infern. La cosa canvia quan coneix i es relaciona, d’amagat, amb un criat i que s’hi enamora perdudament. La jove Kateherine farà i actuarà d’una manera insòlita i increïble i sense miraments per tal  mantenir la seva llibertat i el seu amor.

La gran diferència amb la Lady Macbeth de Shakespeare, es que Katherine, no actua per ambició sinó per mantenir la seva relació amorosa que la porta fins a les darreres conseqüències. En aquest sentit, Katherine s’acosta més a el personatge de Lady Chatterlay, creat l’any 1928 per l’escriptor anglès D.H. Lawrence ( curiosament la primera edició d’aquesta novel·la es va publicar a Florència l’any 1928 i en la seva versió original, en anglès, no es va publicar fins l’any 1960, pel seu contingut eròtic).

Aquesta història que va “in crescendo”, esta molt ben portada pel seu director William Oldroyd, que tal com he dit aquesta es la seva opera prima dins el cinema. Controla molt bé el temps, les situacions. Té un ritme que fa que l’espectador no pugui deixar ni un moment el que ens està explicant. Aconsegueix que el públic que viu aquesta història, es sorprengui una vegada i una altra per la manera en que va canviant i actuant el personatge de Katherine i tot gràcies a la jove actriu Florence Pugh, en el seu primer paper com a protagonista. Florence aconsegueix, amb la seva interpretació, que a pesar del que fa i com actua, el personatge de Katherine, caigui bé a l’espectador.

Ens trobem davant d’una història curta (89 minuts) però intensa, amb una ironia molt subtil; també hi ha una part de denuncia, de com eren ( i encara) tractades les dones; es violenta i contundent.  

Tot això i més, fa d’obligada visió aquesta pel·lícula que ara en les reposicions d’estiu recuperem i recomanem i, com sempre, en versió original subtitulada.

Guillem Terribas, full de Sala Cinema Truffaut 28.07.2017