MY FAIR LADY
Estats Units, 1964
Direcció: George Cukor.
Intèrprets: Audrey Hepburn, Rex Harrison,Stanley Holloway, Wilfrid Hyde-White.
Durada: 170 min. Gènere: Musical.
Idioma: Anglès.
Un musical per recordar
La gent del Truffaut estem molt contents de tancar la segona temporada del "Clàssic de mes", amb una extraordinària pel·lícula basada en un gran musical que va triomfar a Broadway l'any 1956. Fins l'any 1964 la Warner Bross no la va portar al cinema. Dirigida pel gran George Cukor, va estar nominada a 12 Oscars i li van donar 8, entre ells el de millor director, pel·lícula i actor. A Broadway va interpretar el paper protagonista d' Elza Doolittle, l'actriu i cantant Julie Andrews, però com que no era gaire coneguda en el món del cinema, li van donar el paper a una jove ja molt apreciada i estimada pel gran públic cinematogràfic, a Audrey Hepburn, que va ser doblada a les cançons per Marni Nixon, la mateixa que va deixar la seva veu a Debora Kerr a "El Rei i jo" i a Natalie Wood a "West Side Story". De totes maneres en el DVD de la pel·lícula, en els "extres", hi ha algunes cançons cantades per la mateixa Audrey, que no ho fa malament. Curiosament en una època en que pràcticament totes les pel·lícules els hi espanyolitzaven el títol, a aquesta li van mantenir el títol original, cosa que no va passar en alguns països sud-americans que li van posar com a títol la traducció "Mi bella dama". El que sí que va fer la distribuïdora espanyola fou doblar la pel·lícula i les cançons. Ens trobem, doncs, en una història que està basada en el mite de Pigmalió i que va inspirar a l'escriptor Irlandès G.B. Shaw (1856 - 1950) l'obra teatral magistralment adaptada per la comèdia musical Lerner i Loewe i que posteriorment Alan Jay Lerner en va fer el guió cinematogràfic. La pel·lícula està dirigida pel sempre convincent i professional George Cukor, i explica la història ambientada en el Londres de l'any 1912 on l'excèntric lingüista Henry Higgins (esplèndida i eficaç interpretació de Rex Harrison, 1908 · 1990, un actor, anglès tot terreny, al meu parer no prou reconegut) coneix a la sortida del teatre a una desvalguda jove ( interpretada per la dolça i juvenil Audrey Hepburn) anomenada Eliza Doolittle,
que ven flors i s'expressa amb un llenguatge molt vulgar que crida l'atenció del lingüista Henry Higgins. Davant d'aquest esdeveniment i veient la passió que hi posa, el seu amic el Coronel Pickering, el provoca amb una aposta que consisteix en què en sis mesos ha d'ensenyar a parlar correctament a aquesta vulgar joveneta i que sigui, a més a més, la seva acompanyant a la festa de recepció a l'ambaixada de Transilvània. I aquí comença l'aventura, la comèdia i el musical. La crítica i el públic van aplaudir aquesta esplèndida pel·lícula de la que el propi director en deia: " Penso que My Fair Lady és una pel·lícula encantadora... Audrey l’ha interpretat amb molta força. Treballa de valent... és extremadament intel·ligent, inventiva, modesta... i graciosa" i de Rex Harrison, va dir: "És magnífic igualment, ha realitzat una gran interpretació com ho havia fet a l’escenari." Gaudim d'aquesta obra d'art, en pantalla gran i amb una còpia nova digitalitzada. Que sigui un bon regal de fi d'any, d'aquest 2016 en el que han passat, com cada any, coses bones i dolentes, però que no oblidarem.
Guillem Terribas, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona (29.12.2016)
Direcció: George Cukor.
Intèrprets: Audrey Hepburn, Rex Harrison,Stanley Holloway, Wilfrid Hyde-White.
Durada: 170 min. Gènere: Musical.
Idioma: Anglès.
Un musical per recordar
La gent del Truffaut estem molt contents de tancar la segona temporada del "Clàssic de mes", amb una extraordinària pel·lícula basada en un gran musical que va triomfar a Broadway l'any 1956. Fins l'any 1964 la Warner Bross no la va portar al cinema. Dirigida pel gran George Cukor, va estar nominada a 12 Oscars i li van donar 8, entre ells el de millor director, pel·lícula i actor. A Broadway va interpretar el paper protagonista d' Elza Doolittle, l'actriu i cantant Julie Andrews, però com que no era gaire coneguda en el món del cinema, li van donar el paper a una jove ja molt apreciada i estimada pel gran públic cinematogràfic, a Audrey Hepburn, que va ser doblada a les cançons per Marni Nixon, la mateixa que va deixar la seva veu a Debora Kerr a "El Rei i jo" i a Natalie Wood a "West Side Story". De totes maneres en el DVD de la pel·lícula, en els "extres", hi ha algunes cançons cantades per la mateixa Audrey, que no ho fa malament. Curiosament en una època en que pràcticament totes les pel·lícules els hi espanyolitzaven el títol, a aquesta li van mantenir el títol original, cosa que no va passar en alguns països sud-americans que li van posar com a títol la traducció "Mi bella dama". El que sí que va fer la distribuïdora espanyola fou doblar la pel·lícula i les cançons. Ens trobem, doncs, en una història que està basada en el mite de Pigmalió i que va inspirar a l'escriptor Irlandès G.B. Shaw (1856 - 1950) l'obra teatral magistralment adaptada per la comèdia musical Lerner i Loewe i que posteriorment Alan Jay Lerner en va fer el guió cinematogràfic. La pel·lícula està dirigida pel sempre convincent i professional George Cukor, i explica la història ambientada en el Londres de l'any 1912 on l'excèntric lingüista Henry Higgins (esplèndida i eficaç interpretació de Rex Harrison, 1908 · 1990, un actor, anglès tot terreny, al meu parer no prou reconegut) coneix a la sortida del teatre a una desvalguda jove ( interpretada per la dolça i juvenil Audrey Hepburn) anomenada Eliza Doolittle,
que ven flors i s'expressa amb un llenguatge molt vulgar que crida l'atenció del lingüista Henry Higgins. Davant d'aquest esdeveniment i veient la passió que hi posa, el seu amic el Coronel Pickering, el provoca amb una aposta que consisteix en què en sis mesos ha d'ensenyar a parlar correctament a aquesta vulgar joveneta i que sigui, a més a més, la seva acompanyant a la festa de recepció a l'ambaixada de Transilvània. I aquí comença l'aventura, la comèdia i el musical. La crítica i el públic van aplaudir aquesta esplèndida pel·lícula de la que el propi director en deia: " Penso que My Fair Lady és una pel·lícula encantadora... Audrey l’ha interpretat amb molta força. Treballa de valent... és extremadament intel·ligent, inventiva, modesta... i graciosa" i de Rex Harrison, va dir: "És magnífic igualment, ha realitzat una gran interpretació com ho havia fet a l’escenari." Gaudim d'aquesta obra d'art, en pantalla gran i amb una còpia nova digitalitzada. Que sigui un bon regal de fi d'any, d'aquest 2016 en el que han passat, com cada any, coses bones i dolentes, però que no oblidarem.
Guillem Terribas, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona (29.12.2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada