El mundo sigue (1958)
Director: Fernando Fernán Gómez.
Intèrprets: Lina Canalejas,
Fernando Fernán Gómez,
Gemma Cuervo.
Els que seguim de tant en tant el programa de la 2 de
televisió espanyola sobre el Cinema Espanyol, haurem pogut comprovar com el gran actor,
director, escriptor i tertulià Fernando Fernán Gómez, era un actor (i també
director) tot terreny. Tant podia
interpretar un clàssic, una comèdia, un drama, una pel·lícula per oblidar o una
d'aquelles que et marquen per vida.
La pel·lícula que avui recuperem com un clàssic de sempre, en el Truffaut, és d'aquelles que et marquen, que no oblides i que contínuament et retorna. Es art i creació en estat pur.
La pel·lícula que avui recuperem com un clàssic de sempre, en el Truffaut, és d'aquelles que et marquen, que no oblides i que contínuament et retorna. Es art i creació en estat pur.
El mundo
sigue, apart de la direcció i la interpretació, el guió també es
de Fernán Gómez, basat en la novel·la de Juan Antonio Zunzunegui. Per tant es
una pel·lícula en la que Fernán Gómez hi posa tot el seu interès i tota la seva
càrrega crítica, que va comportar que la pel·lícula fos maleïda i mal vista en
seu moment.
Afortunadament ara s'ha pogut recuperar amb una còpia
digitalitzada impecable i, per tant, hem pogut comprovar que es una pel·lícula rodona, meditada i valenta.
Una pel·lícula que s'avança en el temps i que de segur va sorprendre a la
censura d'aquells temps, que sobre el paper no van veure la crítica social i la
força sexual que contenia la història que explicava Fernán Gómez en aquest
melodrama.
Ambientada en el barri de Madrileny de Maravillas, a
mitjans dels anys seixanta, una família on el pare es un Guardia municipal, que
viu amb la seva dona, una filla (que no porta una vida ordenada) i un fill que va estudiar per capellà i encara
conserva una tendència malaltissa entre el bé i el mal, el pecat i el infern. Una altra filla està casada i malviu amb un desgraciat
que fa de cambrer, que li agrada el futbol, que fa quinieles i que de tant en
tant desapareix. Quan això passa, la filla desesperada torna a la casa dels pares
i allà hi ha un molt mal viure amb la germana, degut a que s'odien mútuament.
Tot plegat misèria i companyia. Fernán Gómez utilitza
el neorealisme per explicar aquesta crua història, a les acaballes de
postguerra, amb uns personatges molt comuns en aquella època.
Hi ha una molt bona direcció d'actors, sobretot les dues actrius, que interpreten les dues germanes. Per una banda Lina Canalejas, (en plena joventut) que interpreta a la dona que està mal casada i una no menys jove Gemma Cuervo, que interpreta a la germana que la vida li va bé.
Fernán Gómez, es reserva el paper secundari, del marit, una poca pena i miserable. Un petit paper que Fernán Gómez el broda i sorprèn a l'espectador, degut a que utilitza un registre poc habitual amb ell.
Hi ha una molt bona direcció d'actors, sobretot les dues actrius, que interpreten les dues germanes. Per una banda Lina Canalejas, (en plena joventut) que interpreta a la dona que està mal casada i una no menys jove Gemma Cuervo, que interpreta a la germana que la vida li va bé.
Fernán Gómez, es reserva el paper secundari, del marit, una poca pena i miserable. Un petit paper que Fernán Gómez el broda i sorprèn a l'espectador, degut a que utilitza un registre poc habitual amb ell.
En definitiva, una molt recomanable pel·lícula que
tanca la segona edició del cicle Clàssics
de mes, que tornarà a partir del mes de setembre amb noves i interessants
propostes.
Guillem Terribas/ Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Full de Sala. Cinema Truffaut. 19.04.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada