Una tesi palesa el «fracàs» de l´exhibició de cinema en català, que s´estanca al 3%

Francesc Xavier Vilallonga situa en el 48% la caiguda de públic en 14 anys i en el 56% l'encariment de les entrades.

Una tesi doctoral del garrotxí Francesc Xavier Vilallonga estudia en detall un cúmul de dades sobre

la producció i exhibició de cinema a Catalunya i arriba a conclusions categòricament decebedores quan analitza les polítiques de catalanització del sector. Malgrat les mesures que s'han impulsat des del Departament de Cultura, malgrat la Llei del Cinema i malgrat els diners abocats en el doblatge de pel·lícules al català, la mitjana d'espectadors no arriba al 3'1%. La tesi estudia dades entre els anys 2001 i 2014.

La tesi L'Exhibició cinematogràfica a Catalunya a l'era de la digilitalització (2000 al 2013), llegida a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull amb una nota d'excel·lent cum laude per unanimitat, precisa que, de cada 100 entrades venudes a Catalunya, 3 són per a una pel·lícula en català, sigui doblada o subtitulada, i 97 són per a una pel·lícula en castellà. "Aquesta dada demostra que totes les mesures que s'han pres des del Departament de Cultura han estat insuficients. Es pot parlar de fracàs", declara Vilallonga, que considera que "el cinema és l'últim àmbit cultural i mediàtic que no està normalitzat". L'autor té la intenció de publicar la tesi en format de llibre o bé a través d'articles.

La tesi explora dades de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn del Departament de Cultura. Nascut el 1968 a Sant Feliu de Pallerols, Vilallonga s'ha doctoral en Comunicació i és professor de la Universitat Ramon Llull.

Produccions a l'alça

Una altra dada analitzada, i aquesta no es pot desvincular de la qüestió lingüística, és la "millora significativa" en el consum de pel·lícules de producció catalana, que han crescut de l'1,5% de l'any 2000 al 8% actual. És a dir, de cada 100 entrades venudes a Catalunya, 8 són per veure una pel·lícula catalana. Ara bé, l'autor de la tesi adverteix que aquesta dada "té trampa" perquè pràcticament el 90% de les produccions catalanes es roden en castellà o en anglès. "Si busquem les pel·lícules de producció catalana rodades en català ens quedem escassament en l'1%", alerta Vilallonga.

El problema no és de la producció audiovisual, sinó de la política lingüística: "El català no està normalitzat des del punt de vista de la producció, perquè les pel·lícules originalment rodades en català no són les que més veu la gent, ni tampoc està normalitzat des del punt de vista del doblatge, perquè les pel·lícules doblades al català tampoc són les que més veu la gent. Aquí hi ha un problema claríssim que cap administració ni el propi sector ha pogut millorar".

L'èxit de la producció catalana rau en la seva aposta per diversificar-se. Vilalloga explica que ha crescut la coproducció amb productores espanyoles o d'altres països i això ha permès elaborar uns productes més exportables. "El castellà i l'anglès són llengües més fàcils de vendre en mercats internacionals". No obstant, assolir un 8% de produccions nacionals catalanes és un estàndard encara insuficient si s'aspira a la mitjana europea, que actualment es troba entre un 15 i un 20% de quota d'espectadors per als productes propis. "Passar de l'1% al 8% en 14 anys està molt bé, però ha sigut per la via de no rodar pel·lícules en català".

Francesc Vilallonga. 

D'altra banda, la radiografia del món del cinema que ha servit a Vilallonga per doctorar-se té una segona conclusió important. I aquesta és que les sales de cinema han perdut a Catalunya el 48% dels espectadors en els darrers 14 anys. El 2001, any de màxima afluència a les sales, es va tancar amb 38'1 milions d'espectadors, i el 2013, que és l'últim any analitzat a la tesi, les sales van tenir 16'2 milions d'espectadors. La tendència a la baixa és "molt clara".

En canvi, la recaptació de les taquilles "només" ha caigut un 23% en el mateix període, segons l'estudiós, perquè la introducció de les projeccions en 3D ha permès vendre entrades més cares i també perquè el preu de les entrades ha pujat un 56% en aquests 14 anys, xifra molt superior al 37% d'increment de l'IPC en el mateix període. "El cinema s'ha encarit gairebé 20 punts més que el cost de la vida", avisa Vilallonga al Diari de Girona. Catalunya (7'2 euros de mitjana) s'acosta als estàndards de preus europeus (7'7 euros).

La tesi concreta també la tendència en la digitalització de les sales, en aquest cas amb dades molt actualitzades. Fins el dia 31 de desembre del 2014 hi havia a Catalunya un 82% de les pantalles digitalitzades. "Anem molt per darrera d'Europa, la majoria dels països europeus ja tenen el 100% de les pantalles digitalitzades".

Catalunya té pendents les petites sales de poble i la incògnita és saber si faran la inversió o bé tancaran, cosa que acabaria de desequilibrar territorialment el mapa de la projecció de cinema. Vilallonga explica que els exhibidors han d'assumir fortes inversions per passar al format digital, a diferència d'altres països europeus, on s'han donat ajudes públiques, aquí pràcticament inexistents.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 03.01.16