La llibreria 22 és un referent cultural a Catalunya en general i a Girona en particular, on el seu propietari –en Guillem Terribas- és tota una institució.
Amb 31 anys d’història, la Llibreria 22, que actualment té dos locals al carrer Hortes i un al carrer Emili Grahit, ofereix bons llibres, bons consells de llibreter i una agenda d’activitats culturals i presentacions constant. Parlem amb en Guillem Terribas de premis literaris, llibres, llibreries, de la vida en general i del pas del temps.
-Com tracteu els premis literaris a la vostra llibreria?
Nosaltres sempre hem estat molt a favor dels premis perquè són un mitjà de difusió fonamental pel llibre. Potser ara ja se’n parla més, però fa 15 o 20 anys costava molt que els diaris o les televisions parlessin de llibres i només s’aconseguia quan se li donava un premi. A la llibreria tenim la política de posar els premis a l’aparador i en un lloc ben destacat als nostres locals, i a més, fem sempre les presentacions dels llibres premiats al llarg de l’any.
-Noteu l’efecte premi a la llibreria? Per exemple, l’endemà d’un gran premi la gent ve preguntant si teniu el llibre?
I tant. L’endemà que es faci públic un premi dels grans, la gent ja ve aquí a buscar-lo però en la majoria dels casos s’ha d’esperar unes setmanes fins que es publica.
-Quin tipus de públic és més susceptible als premis?
Els premis agraden molt a la gent que no llegeix massa. I no ho dic despectivament ni com una cosa negativa. Com en el cinema o el teatre, la literatura té diferents públics, i darrera els premis hi ha molt marketing i hi ha gent més susceptible a aquestes estratègies. Jo estic a favor dels llibres i els autors mediàtics perquè gràcies a ells hem guanyat nous lectors i gràcies al seu efecte se n’han beneficiat, fins i tot, altres llibres no tant mediàtics.
-Quins són els premis en català que funcionen millor?
El Prudenci Bertrana es ven molt a Girona, perquè la ciutat el sent molt seu. El Sant Jordi és un premi que funciona molt bé el dia de Sant Jordi, tothom el ve a buscar, tothom el vol regalar aquell dia, és un fenomen ben curiòs perquè és publica uns mesos abans. El Premi Pla també funciona molt bé, tradicionalment, a nivell de ventes.
-Dels premis importants que s’han donat aquest any, quin et ve més de gust llegir?
El que em ve més de gust llegir és Tenim un nom, d’en Vicenç Villatoro, em fa gràcia llegir-lo perquè és un bon amic i ens coneixem de fa temps i això sempre ve de gust. De totes maneres estic obert, crec que tots els llibres em poden sorprendre i per això els hi donaré una oportunitat a tots, també em vull fullejar Egosurfing, de la Llucia Ramis, i Se sabrà tot, d’en Xavier Bosch.
Text i Foto:Thaïs Gutiérrez. Març 2010.
Amb 31 anys d’història, la Llibreria 22, que actualment té dos locals al carrer Hortes i un al carrer Emili Grahit, ofereix bons llibres, bons consells de llibreter i una agenda d’activitats culturals i presentacions constant. Parlem amb en Guillem Terribas de premis literaris, llibres, llibreries, de la vida en general i del pas del temps.
-Com tracteu els premis literaris a la vostra llibreria?
Nosaltres sempre hem estat molt a favor dels premis perquè són un mitjà de difusió fonamental pel llibre. Potser ara ja se’n parla més, però fa 15 o 20 anys costava molt que els diaris o les televisions parlessin de llibres i només s’aconseguia quan se li donava un premi. A la llibreria tenim la política de posar els premis a l’aparador i en un lloc ben destacat als nostres locals, i a més, fem sempre les presentacions dels llibres premiats al llarg de l’any.
-Noteu l’efecte premi a la llibreria? Per exemple, l’endemà d’un gran premi la gent ve preguntant si teniu el llibre?
I tant. L’endemà que es faci públic un premi dels grans, la gent ja ve aquí a buscar-lo però en la majoria dels casos s’ha d’esperar unes setmanes fins que es publica.
-Quin tipus de públic és més susceptible als premis?
Els premis agraden molt a la gent que no llegeix massa. I no ho dic despectivament ni com una cosa negativa. Com en el cinema o el teatre, la literatura té diferents públics, i darrera els premis hi ha molt marketing i hi ha gent més susceptible a aquestes estratègies. Jo estic a favor dels llibres i els autors mediàtics perquè gràcies a ells hem guanyat nous lectors i gràcies al seu efecte se n’han beneficiat, fins i tot, altres llibres no tant mediàtics.
-Quins són els premis en català que funcionen millor?
El Prudenci Bertrana es ven molt a Girona, perquè la ciutat el sent molt seu. El Sant Jordi és un premi que funciona molt bé el dia de Sant Jordi, tothom el ve a buscar, tothom el vol regalar aquell dia, és un fenomen ben curiòs perquè és publica uns mesos abans. El Premi Pla també funciona molt bé, tradicionalment, a nivell de ventes.
-Dels premis importants que s’han donat aquest any, quin et ve més de gust llegir?
El que em ve més de gust llegir és Tenim un nom, d’en Vicenç Villatoro, em fa gràcia llegir-lo perquè és un bon amic i ens coneixem de fa temps i això sempre ve de gust. De totes maneres estic obert, crec que tots els llibres em poden sorprendre i per això els hi donaré una oportunitat a tots, també em vull fullejar Egosurfing, de la Llucia Ramis, i Se sabrà tot, d’en Xavier Bosch.
Text i Foto:Thaïs Gutiérrez. Març 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada