Títol original: Haunted Heart

País: Espanya, 2024

Direcció: Fernando Trueba

Guió: Rylend Grant, Fernando Trueba

Intèrprets: Matt Dillon, Aida Folch, Juan Pablo Urrego, Kika Georgiou, Polydoros Vogiatzis

Gènere: Thriller. Drama. Romança

Durada: 128 minuts

Idioma: Anglès

Subtítols: castellà

LA ISLA BONITA 

Encara que la pel·lícula té factura majoritàriament espanyola, el seu títol és Hauted Heart, la versió original és en anglès i alguna frase en grec, per tant, la versió que estem passant al Cinema Truffaut, és la versió original. Per cert l' Aida Folch, parla un anglès perfecte.
L'acció del film passa en una illa molt bonica, amb molta llum i amb vistes més que envejables. Una illa que de fet només hi ha un restaurant que treballa molt a l'estiu i que està regentat per un anglès, que al mateix temps n'és el cuiner i amb posat d'amargat (tipus Bogart a Casablanca) i amb un passat misteriós, que està interpretat per Matt Dillon d'una manera eficaç i a voltes repetitiu.
A l'illa un bon dia hi apareix una noia que es diu Alejandra, Àlex pels amics, de Barcelona (interessantíssima l'Aida Folch) que no sap nedar, que es mareja anant en barca i que està contractada per fer de "maitre" en el restaurant, però hi arriba uns dies tard i la seva feina està ocupada per un noi. Gran emprenyada per part d'ella que fins i tot li surten uns insults en castellà. Al final, el propietari, sense deixar el seu posat d'home dur, la contracta com a cambrera. Fins aquí la introducció de la història que ocupa els primers 20 minuts del film.
Llavors la cosa es complica, enamorament, malentesos, gelosies, festes, situacions estranyes, a la recerca del passat d'un i de l'altre amb sorpreses i al final acaba sent un film de suspens i tragèdia.
Fernando Trueba, 69 anys, és una icona dins el cinema espanyol i, també, internacional, que sovinteja amb coproduccions de fora d'Espanya i moltes vegades amb actors internacionals, majoritàriament de parla anglesa, com es en el cas d'aquesta pel·lícula La Isla perdida, que es en Mat Dillon. Fernando Trueba, com la majoria de gent sap d'ell, es el responsable de films com Belle Epoque (1992 que va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera); La niña de tus ojos (1996); Chico y Rita (2010) Calle 54 (2000, que va inaugurar la segona etapa del Truffaut) Two Much (1995) i la seva primera pel·lícula Opera Prima (1980). Aquestes referències donen prestància i una credibilitat d'un director que sap fer cinema. De totes maneres aquest fet que sigui un home de cinema i que tingui tantes referències cinematogràfiques, fa que en les seves pel·lícules sempre tens la sensació de que ja saps de que va i anirà, que com diuen els francesos és un "dejà vu" moltes vegades.
Fernando Trueba té la sort de comptar amb una actriu que no li ha fallat mai, l'Aida Folch. En tres pel·lícules l'ha dirigit: El embrugo de Sanghai (2002), La Reina de España (2016) i ara aquesta La isla perdida, de protagonista absoluta. I l'altre protagonista, el mític actor Matt Dillon, que va protagonitzar dues pel·lícules de Francis Ford Coppola, que han fet història, totes dues el mateix any 1983 La ley de la Calle i Rebeldes. Posteriorment l'hem vist amb Todo por un sueño ( Gus Van Sant 1995) o Crash (Paul Haggin 2004).
Matt Dillon, en aquest film (que també n'és productor) està correcta amb la seva interpretació del propietari del restaurant i com he dit, amb un passat no gaire recomanable.
Tot plegat ens trobem amb una pel·lícula que és llarga i es fa llarga, que té una durada de 128 minuts, en moments magistrals, amb unes vistes i una llum extraordinàries, els exteriors estan rodats a Grècia i amb una interpretació de l'Aida Folch que manté l'interès per una història que va canviant (a bé) a mesura que passa el temps.
Guillem Terribas Roca. Col·lectiu de Crítics de cinema de Girona.