* Text inclòs a COGITARE
AUDE Miscel·lània d'homenatge a JOSEP-MARIA
TERRICABRAS .
La primera vegada que vaig sentir a parlar de Josep M. Terricabras , fou a finals dels anys seixanta. Va ser degut a la representació teatral a l'església de Sant Domènech (aquella època encara propietat dels militars) de l'obra "Set Contra Tebas". La gent de teatre de Girona i la mateixa revista Presència se'n va fer ressò de l'esdeveniment, com una ventada d'aire fresc a la manera de fer teatre, teatre independent. Sobresortia en els elogis la fantàstica interpretació d'un tal Josep M. Terricabres, un ex-capellà de Calella de la Costa.
 |
| J.M. Terricabras a la Sala de Graus de la UdeG (17.11.2016) impartint la seva darrera lliçó. |
La primera vegada que vaig sentir a parlar de Josep M. Terricabras , fou a finals dels anys seixanta. Va ser degut a la representació teatral a l'església de Sant Domènech (aquella època encara propietat dels militars) de l'obra "Set Contra Tebas". La gent de teatre de Girona i la mateixa revista Presència se'n va fer ressò de l'esdeveniment, com una ventada d'aire fresc a la manera de fer teatre, teatre independent. Sobresortia en els elogis la fantàstica interpretació d'un tal Josep M. Terricabres, un ex-capellà de Calella de la Costa.
Anys més tard vaig conèixer personalment a Josep M.
Terricabras, a través de la Montserrat Martínez que me'l va presentar. El nom
de Terricabras m'havia quedat pels elogis de la seva actuació a l'obra Set contra Tebas i, també, pel seu
cognom, que era tant o més original que el meu i a més amb el mateix
començament: "Terri" ( a la
guia telefònica de Girona, en Terricabras, va després de Terribas).
Vam anar algunes vegades al cinema, tots tres, la Montse, en Josep M. i jo. A la Montserrat i a mi això del cinema ens alegra la vida i amb en Terricabras, vaig comprovar que també.
Vam anar algunes vegades al cinema, tots tres, la Montse, en Josep M. i jo. A la Montserrat i a mi això del cinema ens alegra la vida i amb en Terricabras, vaig comprovar que també.
 |
| Portada del llibre |
Com m'ha passat altres ocasions , les vegades que vam
anar junts a passejar o el cinema, no vaig ser conscients de que feia
"d'espelma", fins que em van dir que entre la Montserrat i en Josep
M. hi havia "marro".
La nostra relació, amb en Terricabres i amb la Montse,
sempre ha estat més que cordial, continuem parlant, discutint, passejant, fent trobades
i sobretaules i (llàstima) molt poques vegades al cinema.
No he vist mai en Terricabras actuar dalt d'un escenari, però si que vaig comprovar
que realment era un bon actor, la
primera vegada que va presentar un llibre seu, bé de fet era la traducció del alemany del llibre TRACTATUS LOGICOPHILOSOPHICUS de
LUDWIG WITTGENSTEIN, a
la Llibreria 22 . Tinc fragments filmats de la
presentació en Super8 sense so i, es pot veure perfectament com gesticula i va
fa moure el cos per convèncer a el personal (la Llibreria estava plena a besar)
del que filosofava tant ell com Wittegenstein.
Recordo el seu cotxe que va portar d'alemanya, després
d'una llarga estada, color blau clar i que era un wolkswagen escarabat. Un
cotxe que no es comerciava en el nostre país i que tenia la seva gràcia, tanta
que al cap d'uns anys la meva dona i jo ens vam comprar un a través d'un
mecànic que l'havia aconseguit en una subhasta.
Han passat els anys i tenim moltes històries junts a
través de la Universitat, els llibres i Ferrater Mora. Seguim tenint trobades
amb ell i la Montserrat, tant a Girona com a Begur.
Espero que l'energia, que el cruel accident d'ara fa
uns anys no va poder en ella, no li falli. Espero tornar algun dia al cinema
amb ell i la Montserrat i espero que tots aquets anys d'amistat segueixin
iguals pels segles dels segles. Amen.
Guillem Terribas Roca.
04 de Gener 2017
Benvolgut Guillem,
he aprofitat els dies de Nadal per llegir i rellegir els textos que
s'apleguen en el volum que em vau oferir amb motiu de la meva jubilació.
Per això no t'he escrit abans agraint l'article amb què hi vas contribuir.
Ho agraeixo ara, un xic formalment i molt personalment, als 48
participants en el llibre. Em va agradar molt que els responsables de la
publicació (jo no en tenia ni idea, es veu que hi ha secrets que es poden
guardar!) et posessin a la llista de participants i que tu ho acceptessis.
Gràcies pel teu article, tan proper. És el testimoni d'algunes
complicitats (com xerrades llargues, sobretaules i anades al cinema) i
sobretot d'una amistat. Em sembla que això no durarà, com tu desitges,
“pels segles dels segles”, però mentre duri trenta anys més, jo ja en tinc
prou! Gràcies, Guillem, per aquestes pàgines!
La Montserrat i jo aprofitem l'ocasió per desitjar-vos, a tu i a la Marta,
que tingueu un bon any. Que el 2017 sigui per a tots un any molt millor
que els anteriors, tot i que això no sembla que sigui fàcil! Dit
francament: que el 2017 ens sigui un any inoblidable. Tu ja m'entens!
Amb una abraçada,
Terri
