 |
| Fotos: Guillem Terribas |
Aquest vespre Girona recordarà les víctimes de la massacre d'Srebrenica amb una exposició rememorativa del 20è aniversari d'aquella tragèdia. L'exposició, d'11 imatges de Miquel Ruiz Aviles, es podrà visitar fins al 31 d'agost.
L’11 de juliol de 1995 Srebrenica va ser l’escenari d’una de les massacres més salvatges dels últims anys a Europa. En plena guerra als Balcans, més de 8.000 persones van morir assassinades a la ciutat.
La inauguració de l'exposició commemorativa es farà a la plaça del Vi en un acte en què es llegiran diversos textos relacionats amb l’efemèride. Una gran iniciativa d'en Quel Ruiz que engegarà Masha Kamenjasevic amb la lectura d'un text de la presidenta de les Mares de Srebrenica, Munira Subasic. Quim Bonaventura llegirà dos textos, un del president de l’ONG @Trencalòs, Jordi Rodri, i un altre del llibreter i activista cultural Guillem Terribas. També intervindran a l’acte el president de la Fundació Districte 11 City to City, Manel Vila Motlló, i el periodista i expresident de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Enric Matarrodona.
La projecció dels audiovisuals Srebrenica, el silenci de la memòria i Homenatge a Srebrenica, fet a Girona el 2005 amb motiu del 10è aniversari del genocidi, precediran el minut de silenci que tancarà l’acte amb la música de la pel·lícula Grbavica, commemorativa del lament de les més de 50.000 víctimes de la guerra a Bòsnia.
Salvador García-Arbós / Faceboock 10.07.15
El president de Fotògrafs per la Pau, Miquel Ruiz,
va agrair la solidaritat gironina envers la població bòsnia.
 |
| Ruiz davant d'una de les fotos de l'exposició que hi ha a l'Ajuntament de Girona. Foto: JOAN SABATER. |
La plaça del Vi de Girona va ser ahir l'escenari d'un acte commemoratiu del 20è aniversari de la massacre de Srebrenica, en el qual, al record de les víctimes, s'hi van afegir la reivindicació que els fets siguin reconeguts com a genocidi i els agraïments a la solidaritat gironina envers la població de Bòsnia. Les paraules de la presidenta de les Mares de Srebrenica, Munira Subasic, que va llegir una compatriota, van anar dirigides “a condemnar el genocidi més gran que hi ha hagut a Europa després de la Segona Guerra Mundial”, però també a reconèixer la tasca solidària de la població gironina, una solidaritat que es va canalitzar a través de les campanyes que Fotògrafs per la Pau va dur a terme els anys posteriors a la massacre i que van tenir el suport de l'Ajuntament i la Diputació de Girona. I en aquest mateix sentit es va pronunciar el president de Fotògrafs per la Pau, Miquel Ruiz, autor de l'exposició fotogràfica que es pot veure a l'entrada del consistori gironí. La mostra està formada per onze fotos i els titulars que l'encapçalen són ben explícits: “Srebrenica, la vergonya d'Europa. Un genocidi incomprensible que no podem oblidar.”
Núria Astorch, publicat en el Punt Avui 11.07.15
Núria Astorch, publicat en el Punt Avui 11.07.15
Text llegit el dia 10 de juliol a la Plaça del vi de Girona
SOBREVIURE A LA INTOLARANCIA
He estat dues vegades a Bòsnia i Hercegovina. Les dues vegades amb l'associació Fotògrafs per la Pau capitanejats pel incombustible i emprenedor de causes justes, Miquel Ruiz. La primera vegada van ser els dies 30 i 32 de setembre i 1 d'octubre
de 2006. L'any després, per les mateixes dates hi vam tornar. I m'he quedat amb les ganes de tornar-hi amb molts altres viatges que hi ha fet en Miquel Ruiz i amics.
El que em sobtà de Sarajevo va ser aquella calma i normalitat, que es notava que no era real. La gent volia viure i oblidar el que havia passat uns anys abans. Però els trets a les parets, alguns edificis en unes,cases abandonades, la famosa biblioteca tancada i destruïda (que ens l'obríem per nosaltres pel respecta que li tenien i li tenen a en Miquel), els cementiris repartits per qualsevol indret de la ciutat, et mostraven les seqüeles d'un drama recent. Però, la gent vivia. La diversitat de cultures, religions i reivindicacions, estaven en l'ambient, però la gent volia viure, oblidar, tornar a començar. Gent agraïda amb la gent que els hi va fer costat i que encara els hi fa. Això ho vaig poder
comprovar en les diverses vegades que ens vam reunir o sopar amb coneguts d'en Miquel.
No et quedes indiferent una vegada t'has passejat per Sarajevo, o per Mostar una ciutat maquíssima i turística, que encara conserva edificis en runes, cases mutilades, forats de bales incrustades a la majoria de les parets. Aquesta convivència, aparentment normal, entre diverses religions i maneres de comportar-se, es el que em va sorprendre més de la primera estada.
La segona, va ser l'any 2007 . És va preparar molt abans d'anar-hi. Consistia en Portar material informàtic a un escola i el treballat projecta Kavra. Va ser una aventura extraordinària poder participar en aquest projecte que consistia en oferir a les dones viudes de la fatídica i violenta guerra, vaques i ovelles.
Elements essencials i importants per poder sobreviure. La gràcia d'aquest acte solidari, "inventat" per en Miquel Ruiz, va ser recaptar diners (60.000) € i comprar i entregar les vaques i les ovelles "nosaltres mateixos" in situ, sota la supervisió de l'associació Mares de Srebrenica. Tots el procés d'entregar les vaques i les ovelles, baixant dels camions i les mares ajudades per algun parent se les duien a peu, en un remolc... espectacular!. Sens dubte la imatge més solidària, gratificant i
extraordinària que he viscut.
Vivències com aquestes et reconforten, però també et recorden la misèria de la condició humana. Per desgràcia, en altres indrets del planeta, en aquest moments està passant el mateix que va
passar a Bòsnia i Hercegovina.
No n'hi ha prou en ser solidaris, no ho hem d'oblidar i hem de lluitar i denunciar, dins les nostres possibilitats, aquestes barbaritats.
Guillem Terribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada