No puc negar la meva devoció a Clint Eastwood. La meva debilitat ve de lluny, de les seves primeres aparicions en els spaguetti-westerns que Sergio Leone va rodar a Almeria, passant pels personatges que va interpretar a les ordres del seu mestre Don Siegel, especialment la magnífica El seductor (1971). Com a actor i director, el punt culminant de la seva carrera va ser Sense perdó. A partir d'aquesta pel·lícula, poca gent gosa discutir la mestria d'aquest gran professional.
Clint Eastwood amb els anys ha anat aprenent l'ofici, fins a arribar a ser un director imprescindible i que poques vegades et defrauda. També, amb els anys, ha anat agafant la confiança i el respecte de la majoria dels cinèfils i no tan cinèfils. Clint Eastwood, com a director, explica històries a la manera dels clàssics del cinema americà. Ell és una mica John Ford, Alfred Hitchcock, John Huston...
Ara s'ha estrenat la seva darrera pel·lícula, Gran Torino. Hi tornem a retrobar el nostre director i actor. I una vegada més ens sap explicar una història americana, que també és un poc nostra.
Gran Torino és el particular amarcord de Clint Eastwood. Si Fellini, amb Amarcord (1973) feia un repàs de les seves dèries i de les seves pel·lícules, Eastwood, amb Gran Torino, fa un recorregut per tots els personatges que ha anat interpretant al llarg de la seva carrera. A Gran Torino hi trobem el crepuscular personatge amb un passat violent de Sense perdó (1992), el malcarat i solitari Harry el brut (1971), les llàgrimes d'Els ponts de Madison (1995), l'Amèrica de Mystic River (2003) i la tendresa de Million Dolar Baby (2005).
Gran Torino, i m'agradaria equivocar-me, és la darrera interpretació de Clint Eastwood. És el comiat després de molts anys d'estar primer davant les càmeres i des del 1971, amb Escalofrío en la noche, combinant la interpretació, la direcció i la producció. Clint Eastwood ja té una edat per interpretar segons quins papers i com a actor ja ens ho ha donat tot. Aquesta sospita queda palesa al final del film.
Sortosament, encara el podrem gaudir com a director i com a productor. Justament el dilluns 2 de març va començar a rodar la seva nova pel·lícula, basada en la novel·la del periodista anglès resident a Sitges John Carlin El factor humà (editorial La Campana 2009), amb el seu amic i gran actor Morgan Freeman.
GUILLEM TERRIBAS
*Publicat a "El Punt" el dia 12/03/09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada