Un llibreter i Atticus Finch

El meu amic Guillem m'ha trucat per dir-me que Anagrama ha reeditat en castellà ‘Carol', la novel·la “lèsbica” de Patricia Highsmith, avançant-se a l'estrena de la sublim versió cinematogràfica de Todd Haynes, que no tindrà lloc fins a la primeria de l'any vinent. De moment, no hi ha cap reedició en català. També m'explica que, just la nit abans de llegir la meva primera “ombra” sobre Matar un rossinyol, va tornar a veure casualment el film que, adaptant-la, va contribuir encara més a la popularitat tan fulgurant com incandescent de la novel·la de Harper Lee, apareguda el 1960.

Respecte a aquesta popularitat, el meu amic, llibreter per sempre, em comenta que sobretot la té als EUA, on se n'han venut milions d'exemplars i cada any es renoven els seus lectors perquè forma part del seu patrimoni literari i moral. En canvi, ell no recorda haver venut anualment més de dos o tres exemplars de la novel·la des que Edicions 62 va publicar-la en català, amb una traducció de Xavier Pàmies, ara fa uns deu anys.

Per contra, la pel·lícula ha fet present en el nostre imaginari, creant-hi un desig de transmissió, la dignitat moral de l'advocat Atticus Finch i els jocs d'infantesa dels seus fills. El meu amic em diu que espera que la seva néta tingui un parell d'anys més per descobrir-li la pel·lícula. També em comenta que s'hi veu clarament que, per molt que Atticus demostri en el judici que el seu defensat és innocent, el “negre” Tom Robinson serà declarat culpable per un tribunal d'homes blancs: està condemnat d'entrada. Li dic que, pel que tinc entès, a la novel·la amagada d'Harper Lee, Vés i aposta per un sentinella, Finch té un capteniment semblant al dels homes blancs que condemnen Robinson. Em diu que no vol tenir una altra imatge d'Atticus. I també que no llegeixi una novel·la que la seva autora no va publicar i que, un cop ella no “controla” i la seva germana és morta, ha aparegut per iniciativa de la seva advocada.

Em reitera que no la llegeixi, que no en parli i que recomani Matar un rossinyol. Però ja l'estic llegint amb estranyesa i inquietud.
Imma Merino, publicat en el Punt Avui 30.07.15 (Ombres d'estiu)