GRANDES ESPERANZAS
Great expectations
Regne Unit, 2012.
Direcció: Mike Newell.
Intèrprets: Jeremy Irvine, Ralph Fiennes,
Helena Bonham Carter, Holliday Grainger.
Durada: 128 min.
Gènere: Drama romàntic.
Idioma: Anglès.
ESTRENA: 27 DE MARÇIdioma: Anglès.
Charles Dickens és possiblement l’escriptor angles (1812 · 1870) que més ha sabut explicar d’una manera atractiva i eficaç històries «riu», en la que passa de tot. De les desgràcies a les gràcies i de la més absoluta pobresa a la riquesa . Històries que juguen entre la moral i la crítica, en una època en que la moral puritana anglesa era molt dura i al mateix temps classista i hipòcrita. Històries en que els protagonistes solen ser nens, que la vida els hi ha fet una mala jugada.
Ara fa unes setmanes és va poder re visionar a través del cicle de la filmoteca que el Cinema Truffaut va dedicar a David Lean (1908 · 1991), dues adaptacions que va fer aquest gran director angles, de dues obres de Charles Dickens: Oliver Twist (1946) i Great Expectations ( que aquí entre nosaltres es va titular «Cadenas Rotas») de l’any 1948. Res a veure, la adaptació de David Lean, amb la que ara estrenem en el Truffaut.
Aquesta darrera versió de Grandes Esperanzas, de l’any 2012, ha estat dirigida per un director, Mike Newell (Angleterra 1942), tot terreny, que tant pot dirigir (molt correctament) un capítol de la Saga de «Harry Potter» a una comèdia feta amb gràcia i amb molt d’èxit entre el públic com «Cuatro bodas y un funeral».
Ens trobem doncs, una altra vegada, en les aventures del jove Pip, orfe i que ha de viure amb la seva germana gran, una malcarada, i el seu marit, un bon jan que fa de ferrer. De sobte se l’hi apareix un presoner escapat (interpretat per Ralph Fiennes) que li demana que li doni menjar i una llima sota amenaça de mort; després coneix a l’ excèntrica dona que viu en una mena de casalot molt gran, Miss Hacishan (interpretat per Helena Bonham Carter, que darrerament fa personatges de dones excèntriques d’època, la darrera la mestressa avara i malcarada de la taberna a el musical «Els miserables») i finament la jove Estella, que serà l’amor de tota la vida de Pip, i que de vegades serà correspost i d’altres no. I Entremig de la història, hi ha la sorpresa del presoner, que en Pip va ajudar quan era un vailet i que li canviarà la vida.
Tot aquest material que Charles Dickens va escriure entre els anys 1860 i 1861, està explicat amb una esplèndida ambientació de l’època, amb una magnifica fotografia que ens mostra els immensos paisatges grisos i humits, alhora que capta l’ambient d’un Londres desordenat, brut i escandalós. I els actors, que estan correctes i fan el millor que poden per explicar-nos la història que va crear Dickens.
En canvi, el director Mike Newell, no li ha acabat de trobar el to. Hi ha moments que la història es fa una mica feixuga, que esperes més, fins hi tot dels mateixos actors.
De totes maneres, només per tornar a visionar un clàssic de la literatura, una història entranyable i d’un gran amor etern, val la pena tornar a entrar en una sala fosca, amb pantalla panoràmica i en versió original, per contemplar Grandes Esperanzas.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
