Els Ripoll de Torroella

Ens coneixíem des de feia més de trenta-cinc anys, ell en devia tenir dotze o tretze quan venia al Motel de Figueres amb el seu pare i Josep Pla. Sempre que ens trobàvem, tot i haver passat tants anys, sempre em parlava del record que tenia de “venir de petit a Figueres, on quedava parat de la manera com tothom tractava aquell home gran i espigat, amb boina permanent, important per alguna cosa que jo aleshores tot just endevinava".

Així em va parlar encara l'última vegada que ens vam veure, a Torroella de Fluvià, l'amic Carles Ripoll Borrell, que morí la setmana passada als cinquanta-un anys, una edat escandalosa i escandalitzant per morir-se. Tot i que aquest paper vol ser només un petit record sobre un gran bon home, he de dir que em sento solidari en el dolor al costat de tota la família, perquè tots el trobarem molt a faltar, en Carles.

A Torroella de Fluvià hi ha el Centre d'Estudis del Baix Fluvià, que depassa llargament els cinquanta anys d'història. És una entitat exemplar que durant la dictadura va haver de fer autèntics equilibris per sobreviure, i que sempre ha desenvolupat diverses activitats culturals de tota mena, estretament lligades i relacionades amb el país més immediat. Tot i tenir la seu en un petit poble, per l'entitat hi han passat notables personalitats, com per exemple Frederic Marés, Josep Pla, Joaquim Nadal, Tomàs Mallol, Maria Àngels Anglada, Ernest Lluch, etc. A la seu hi ha també un notabilíssim Museu del Pagès, que té uns inicis força curiosos. Eduard Ripoll, cosí del pare d'en Carles que va ser director del museu i les excavacions d'Empúries, sovint deia als Ripoll de Torroella: “Recolliu eines de pagès, que d'aquí a uns anys no en quedarà res!” I quan van instal·lar la seu del Centre d'Estudis a can Miqueló, decidiren que la planta baixa de la casa seria destinada a guardar tots els estris de pagès que van poder anar trobant, i avui és un autèntic museu de tema ben proper. En Carles Ripoll Borrell era el director d'aquest centre d'estudis, i exercia amb una dedicació i entusiasme no gens comuns. En sóc testimoni perquè vaig tenir ocasions de ser a Torroella amb la família, on el vaig veure treballar i entusiasmar-se amb aquesta feina cultural i de recuperació que tant estimava, i que li venia encomanada per la seva família. Adéu, Carles, i gràcies per tot.
Josep Valls, publicat en El Punt-Avui 03.02.13 

Vaig conèixer a en Carles fa molts anys a través de la seva germana Carme, que aleshores festejava amb el malaguanyat Ramon Picamal, a la casa pairal de Torroella de Fluvià que començava a ser un centre de trobada de gent del poble i de fora. Allà precisament vaig conèixer a Tomàs Mallol. Anys més tard vam tenir un contacte més intens a través dels llibres. Ell era l'anima de la organització de la Festa del llibre per Sant Jordi i a través de la Llibreria 22 els hi subministràvem els llibres. Aquesta relació ha durat fins els darrer Sant Jordi, ja malalt, encara se'n va cuidar amb l'ordre i el bon fer que el caracteritzava.

En Carles, també, era el capdavanter d' organitzar les vetllades literàries en el Centre d'estudis del Baix Empordà, en la que s'hi fèiem xerrades-conferències de tot tipus. Quan eren escriptor els que hi anàvem, els llibres els hi subministràvem a través de la 22. Fa quatre anys vaig ser invitat a participar en una d'aquestes vetllades literàries que organitzava un cop al mes en el Centre. Hi vam anar amb en Carles Monguilod i entre els dos vam parlar dels nostres llibres "Demà serà un altre dia" i "Vint-i-cinc anys i un dia". va ser una nit molt agradable. recordo molt bé el sopar previ a la xerrada a casa seva, en família. La seva mare ja tenia un menú preparat per cada trobada.

En Carles era un home elegant, educat i culte. Amb unes ganes envejables de treballar pel país, la seva cultura i les seves tradicions i sense cap interès personal. Tot i que ell vivia i treballava a Barcelona, Torroella de Fluvià era la seva vida i la seva il·lusió.

Una pena. descansi en pau.
Guillem.