La denominada nit més màgica de l'any perviu en la memòria dels adults com a petits retalls de la infància que ja se n'ha anat
'Epifania' significa en grec 'manifestació'
Un dels amics, que tenia nebots, es va ajuntar amb els altres, que no en tenien, i tots se'n van anar al magatzem del grup de teatre i van agafar en préstec dues disfresses de reis mags. Amb aquesta vestimenta, de nit, es van plantar a casa dels nebots del primer i els van donar una alegria i un ensurt de mort pel mateix preu. Després, confabulats amb altres col·legues, van fer voltes per la ciutat fins a la matinada, fins que va obrir el primer bar de dia. «¿I el tercer, nois?», els va dir el cambrer. Ells van respondre: «Encara està treballant. Com un negre». És clar que els dos reis, exhaustos i borratxos, van optar per ser el blanc i el ros, per estalviar-se el maquillatge. Després, se'n van anar a les seves habitacions.
Així va ser una de les meves nits de Reis, que vaig viure, per ser exactes, en tercera persona. En les altres, es pot establir una clara distinció. Hi ha un temps per pensar que els Reis existeixen, un altre per saber que són els pares i un altre per disfrutar de la festa sense ser ni fill ni pare, sinó amic de l'oncle amb nebots.
Do de la ubiqüitat
No crec que hi hagi una altra celebració amb més tòpics acumulats en la història de la humanitat, excepte el bonàs del Pare Noel, és clar. Tots ens confabulem per fer creure als més petits que les luxoses majestats de la cavalcada de Barcelona i els humils monarques de Caldes de Malavella són, en realitat, uns únics reis que no només tenen el do de la ubiqüitat sinó també el de la transformació. A més, després els avisem que pugen per les parets amb escales i que han de trobar sabatilles o mitjons o aigua per als camells i, potser, segons les cases, una copeta de conyac perquè es recuperin del fred del gener.
Josep Maria Fonalleras, "El Periodico" 06/01/11 Foto: Joan Castro / Marc Roger
'Epifania' significa en grec 'manifestació'
Un dels amics, que tenia nebots, es va ajuntar amb els altres, que no en tenien, i tots se'n van anar al magatzem del grup de teatre i van agafar en préstec dues disfresses de reis mags. Amb aquesta vestimenta, de nit, es van plantar a casa dels nebots del primer i els van donar una alegria i un ensurt de mort pel mateix preu. Després, confabulats amb altres col·legues, van fer voltes per la ciutat fins a la matinada, fins que va obrir el primer bar de dia. «¿I el tercer, nois?», els va dir el cambrer. Ells van respondre: «Encara està treballant. Com un negre». És clar que els dos reis, exhaustos i borratxos, van optar per ser el blanc i el ros, per estalviar-se el maquillatge. Després, se'n van anar a les seves habitacions.
Així va ser una de les meves nits de Reis, que vaig viure, per ser exactes, en tercera persona. En les altres, es pot establir una clara distinció. Hi ha un temps per pensar que els Reis existeixen, un altre per saber que són els pares i un altre per disfrutar de la festa sense ser ni fill ni pare, sinó amic de l'oncle amb nebots.
Do de la ubiqüitat
No crec que hi hagi una altra celebració amb més tòpics acumulats en la història de la humanitat, excepte el bonàs del Pare Noel, és clar. Tots ens confabulem per fer creure als més petits que les luxoses majestats de la cavalcada de Barcelona i els humils monarques de Caldes de Malavella són, en realitat, uns únics reis que no només tenen el do de la ubiqüitat sinó també el de la transformació. A més, després els avisem que pugen per les parets amb escales i que han de trobar sabatilles o mitjons o aigua per als camells i, potser, segons les cases, una copeta de conyac perquè es recuperin del fred del gener.
Josep Maria Fonalleras, "El Periodico" 06/01/11 Foto: Joan Castro / Marc Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada