Marcello Mastroianni, actor italià que ha estat i es admirat per qualsevol cinèfil del planeta, va néixer a Fantana Liri l’any 1924 i ens va deixar físicament a Paris, l’any 1996. Relativament jove i molt per dir i fer.
El carisma de Marcello ha esdevingut que d’una manera o altra tots voldríem ser Mastroianni, fins hi tot el propi Marcello.
Fill d’una família de classe mitjana, d’aquelles que els rics no volen i el pobres ho voldrien ser. L’any 1945 quan estudiava en el Centro Universitario Teatrale va conèixer a Luchino Visconti, que li va proposar un paper en l’obra de teatre Un tramvia anomenat desig de Tenesse Williams. Així començà la seva carrera com actor i es a través del teatre que coneixerà a l’actriu Julieta Messina i de rebot al seu marit Federico Fellini.
L’any 1955, vagant, observant, aprenent i treballant amb directors que comencen a tenir un nom en el mon de cinema italià com Mario Comincini, Giosseppe de Sentis, retrobant-se amb Visconti i, sobretot, a Vittorio de Sica que el dirigida en una sèrie de pel·lícules, moltes d’elles amb la Sofia Loren, començarà a ser conegut pel gran públic i també per la industria i el mon de l’espectacle .Té una forma d’actuar que s’adapta a les exigències i manera de treballar de qualsevol director i país. Es un actor que serveix per tot, que té una capacitat extraordinària, de crear personatges totalment convincents, siguin del gènere que siguin.
L’any 1960 Fellini, li proposa l’ “escandalosa” ( en aquells temps era fàcil escandalitzar a el personal, sobretot a grups i entitats conservadores) “La Dolce Vita” amb la voluminosa i exuberant actriu sueca Anita Ekberg, acompanyats per una meravellosa i fràgil actriu francesa: Anouk Aimée.
 |
| Full de sala Cine Club Garbí de Malgrat. |
Amb “la Dolce Vita” Marcello, aconsegueix un reconeixement popular, però també per part de la critica més exigent.
A partir d’ara serà un nou “Latin Lover” títol que el conservarà fins el final de la seva carrera i que ell sabrà utilitzar molt bé per seduir a companyes de repartiment com la francesa Catherinne Deneve, que tindrà una filla amb ella, la Chiara Mastroianni; la gran Claudia Cardinale o l’extraordinària Anouk Aimée, a l’actriu americana Fay Dunoway i l’Ursala Andrews... i les que em deixo.
Va saber combinar les comèdies italianes com “Divorci a l’Italiana” de Prieto Germi o “Matrimoni a la italiana” de Vittoria de Sica; l’esplèndida comèdia d’humor negra “Rufufu” de Mario Manicelli... a pel·lícules més minoritàries d’aquelles que en podríem dir “d’art i assaig” com La Notte de Michelangelo Antonioni a “L’estranger “ de Visconti i moltes altres a les ordres de directors com Ettore Scola, Dino Rissi, Marco Ferreri.
Tot i no ser un expert en idiomes, Marcello Mastroianni, va saber infiltrar-se en produccions franceses, treballant amb directors com Louis Malle, Jacques Demy, Nadine Trintignat, Jules Dassin, Agnés Varda, o en produccions americanes amb directors com Robert Altman, Roman Polansky, John Borman o Terence Young.
Marcello, com he dit va ser un actor admirat, reconegut per la gent de la professió i per el gran públic. Marcello va saber estar sempre a punt per treballar amb directors que volien explicar històries, que volien fer un cinema diferent i així ho va demostrar, sobretot, el final de la seva truncada carrera, desgraciadament, va morir d’un càncer de pàncrees. Directors de la talla de Theo Angelopolus, Nikita Mikhalkov, Raúl Ruiz o Manoel d’Oliveira, al qual Marcello admirava per la seva vitalitat i capacitat de treball i l’enveja per l’edat que tenia Don Manoel, vuitanta vuit anys. El director portuguès encara va viure molts més anys, va morir a l’edat de 108 anys.
Tot i la seva agitada vida amorosa, com a bon italià, només es va casar una vegada. Va ser l’any 1948 amb Flora Carabella. De la qual no es va divorciar mai i van tenir una filla, la Barbara .
Es difícil trobar un actor tant versàtil, divertit, intel·ligent, seductor, creïble, generós i que sempre se n’ha sortir, amb dignitat, de tots els personatges que ha interpretat amb més de dues centes pel·lícules que va participar.
Com he dit el principi, tots voldríem ser una mica (o molt) com en Marcello, fins hi tot el propi Marcello. Sortosament, sempre ens quedaran les seves pel·lícules.
Guillem Terribas Roca. Full de Sala del Cicle de dedicat a Marcello Mastronianni, el cine Club Garbí de Malgrat.
Nota: Molt recomanable el visionat del programa de Televisió Espanyola A FONDO, dedicat a Marcello Mastronianni, presentat i dirigit per Joaquin Soler Serrano, emès 19.03.1978.
