Ara que som les acaballes del 2024.

 

ARA QUE SOM A LES ACABALLES Del 2024, ara que la majoria dels mitjans de comunicació: premsa, ràdio i televisió ens oferiran les imatges i comentaris del que ha estat l'any, una vegada més veurem que es el que els interessa mostrar.

Llegirem escrits, escoltarem i sobretot veurem imatges de desastres, d'inundacions, d'accidents, de guerres, de lluites electorals, insults, incendis, emigrants, camps de refugiats, dones violades i assassinades, manifestacions, moltes imatges  de desastres mundials, de futbol, ... en canvi no veurem pràcticament imatges: d'entrega de premis literaris, imatges del festival Grec o Temporada Alta, de Festes Majors a l’estiu, entrega de premis de teatre o de cinema, de mainada sortint d'una escola, Exposicions de pintura, festivals de musica o recitals, mainada d'excursió o a campaments d'estiu o d'hivern...

Perquè els mitjans de comunicació els hi agrada tant les noticies negatives, agressives i violentes?.

Queda clar que la veritat, les ganes de viure, la cultura, l'esbarjo..., no estan de moda, no son notícia. 

Guillem Terribas Roca

Cataluña se rinde ante la maestría de Roca Rey y Albert Serra en su película 'Tardes de soledad'

El documental sobre la rutina de Roca Rey triunfa después de haber conseguido la Concha de Oro en el Festival de San Sebastián. 

                 Presentació / Pre-estrena en el Cinema Truffaut

Han tenido que pasar 14 años para que los toros vuelvan a Cataluña. Claro que no lo han hecho sobre una plaza, sino en una sala de cine. El artífice del logro, el director Albert Serra, que ganó con su película Tardes de soledad la Concha de Oro en la 72º Edición del Festival de San Sebastián y ahora ha conseguido proyectarla con éxito en Gerona. 

Cinema Truffaut. 

El cine Truffaut informó en redes sociales que, dentro del Festival Temporada Alta, se vivió «una gran noche de cine», con «lleno absoluto » en las «dos proyecciones» que se hicieron del filme. El reconocido cineasta banyolí no quiso perderse el encuentro y presentó el documental tras el que se celebró una mesa redonda y una ronda de preguntas junto a Guillem Terribas, librero y activista cultural catalán, Inma Merino, profesora de Historia y Teoría del Cine en la Universidad de Gerona, y Àngel Quintana, del colectivo de críticos de Cine de Gerona.

El documental que ensalza la tauromaquia nació de la mano de Jordi Balló,  director del Máster de Documental de la Universidad Pompeu Fabra, que propuso a Serra rodar una película. Aunque este declinó la oferta por querer rodar ficción, terminó viendo el proyecto como la oportunidad de su carrera y se dispuso a crear lo que se convirtió en Tardes de soledad. 

Esta obra monumental se rodó durante tres años en varias corridas importantes de las plazas más emblemáticas de España como Las Ventas en Madrid o La Maestranza de Sevilla. El hilo conductor de todo es el torero Roca Rey, a quien la cámara sigue como espectadora de su rutina diaria desde que se viste de luces hasta que se quita el traje. 

Fue presentada en el Festival de Cine de San Sebastián, donde se alzó con la Concha de Oro por reflejar «el poder artístico que otorga al espectador para poder juzgar», «el poder del arte para generar movimiento» y «reflexionar sobre los límites de la creación artística, el miedo, la brutalidad, la tradición y la masculinidad». Antes de que fuese galardonada, el partido animalista Pacma pidió censurar la película documental porque, en su opinión, era de «sentido común y de humanidad» no «normalizar el maltrato animal». 

La magnitud de Serra ha cruzado también el charco presentándose hace una semana en el New York Film Festival, donde fue acogida con entusiasmo y elogios por la prensa especializada. En The Hollywood Reporter, por ejemplo, David Rooney califica Tardes de soledad como algo «hipnótico» y «angustioso» hasta conformar «un documental feroz». «Cualquiera con un umbral bajo para la crueldad hacia los animales encontrará que este documental es desgarrador,pero para aquellos con estómago para ello, el documental es un estudio único de disciplina, bravuconería, concentración y espectáculo». 

Algo similar publicó Variety, una eminencia en el terreno cinematográfico, que reconoce que este «notable documental» muestra «la vida del matador en toda su absurda belleza y su obsceno derramamiento de sangre».

Después de triunfar en San Sebastián y Nueva York, además de en Montreal y Francia, Tardes de soledad tiene intención de conquistar en las próximas semanas la Viennale de la capital austriaca, el festival de documentales de Jilava (Rumanía), sin olvidarnos de Colonia, Florencia, Tokio, Montpellier y Los Ángeles. En el caso de España, la faena más épica de Serra se verá también en Sevilla y Gijón.

Publicat per Cristina Blanco Vázquez, a la Revista El Debate de Madrid el 05.12.2024

21 autors a la Llibreria 22 el 22 de desembre 2024

21 autors signen els seus llibres a la 22 el diumenge dia 22 de desembre de 2024 dins la Campanya de Nadal. Realització: Guillem Terribas.

Felicitació de Nadal, Gent de la LLibreria 22

La Pita, en Jordi i la Eva de la Llibreria, feliciten el Nadal 2024, amb les "pificies" de les gravacions publicitàries d'algunes edicions d'Edició Limitada. Realització Joan Roura 2024.

Nadal i cap d'any en e CINEMA TRUFFAUT

Una vídeo felicitació de Nadal i cap d'any del Cinema Truffaut. Realització Guillem Terribas. 22 de desembre de 2024

CONCLAVE, full de Sala del Cinema Truffaut.

Títol original: Conclave

País: Regne Unit, 2024

Direcció: Edward Berger

Intèrprets: Ralph Fiennes, John Lithgow, Stanely Tucci, Isabelle Rossellini

Guió: Peter Straughan

Gènere: Drama, Thriller

Durada: 118 min

Idioma: Anglès

Subtítols: Castellà

 

LES MISÈRIES HUMANES DEL VATICÀ

El cinema, de sempre, s’ha interessat en explicar històries de Papes, dels catòlics, del Vaticà, el seus interessos i les situacions perverses que de vegades han protagonitzat l’església del Vaticà. Seria llarg d’enumerar, però hi ha tres pel·lícules que han fet història i que han marcat una època sobre la mirada de la vida religiosa del Vaticà i el seu funcionament i la manera en que es fan les votacions per elegir nous Papes. 

L’any 1963 Otto Preminger va dirigir El cardenal, interpretada per Tom Tryon, John Huston, Romy Schneider. La història va de la delicada situació de l’església i concretament del Vaticà, sobre la seva posició durant la Segona Guerra Mundial. L’altra es de l’any 1968 i la va dirigir Michel Anderson, em refereixo a LAS SANDALIAS DEL PESCADOR, interpretada per Anthony Quin, Laurence Oliver, Oskar Werner, Vittorio de Sica, John Gielgud, entre altres. En aquets cas es tracta de l’elecció d’un nou Papa, després de la mort de Pio XII. Per interessos i altres circumstàncies es elegit Papa un ex presidiari de la URS, un cardenal Ucraïnès, interpretat per Anthony Quin. I finalment Nanni Moretti va dirigir i interpretar l’any 2011 Habemus Papam, interpretada per Michel Piccoli. Aquí assistim a les votacions d’un nou Papa i el que resulta elegit, a l’hora de sortir al balco li ve un atac de pànic. 

Conclave, torna a tocar el tema de l’elecció d’un nou Papa. Però en aquets cas viurem intensament els dies que estan tancats a la Capella Sixtina els Cardenals i les diverses votacions per aconseguir la fumata blanca. Veurem allà on dormen, com passen les hores lliures, els dinars comunitaris, els grups que es fan entre ells... i, també el marro i els interessos que hi ha entre les diferents “famílies” de Cardenals. Els intercanvis d’opinions, els interessos personals, les denuncies de diversos comportaments dels cardenals que aspiren a ser papes, les conspiracions i amenaces que hi ha en tots els dies que dura el conclave. ...I el més interessant de la història, la manera en que ha d’anar trampejant tota aquesta moguda el cardenal responsable de dirigir en conclave, magistralment interpretat per Raph Finnes. 

Aquest Cardenal, anomenat Lawrence, es veu atrapat dins la complexa conspiració que hi ha dins aquest conclave i el descobriment d’un secret que podria fer trontollar tots el fonaments de l’Església catòlica. La gràcia i l’interès d’aquesta nova història cinematogràfica sobre els Vaticà i els seus ritus i misteris, es que està explicada amb un bon ritme, creant situacions inesperades i al mateix temps amb tocs de suspens. La interpretació ( memorable la interpretació d’ Isabella Rossellini, fent de monja) de Ralph Fiennes i dels altres actors, fan creïble aquesta història, que en principi sembla increïble, però que hi ha molta veritat. 

Guillem Terribas Roca. Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona 

https://youtu.be/ZJhN_5CYbXE?si=ElbftRgkXciJq6Je

LLEGIR A CALELLA DE PALAFRUGELL

 

Portada de la Revista Es Còdol. 

Calella de Palafrugell és un bon lloc per passejar i civilitzar-se com deia Josep Pla a propòsit de  Roma. És un lloc acollidor, bonic, petit, tranquil, amb unes platges recollides i amb la mar la majoria dels dies és calmada. 

Calella, és sobretot un poble d’estiu, que s’hi viu bé a la primavera i a la tardor. Però repeteixo, Calella és un poble d’estiu, que és quan més s’hi viu. 

És un poble per passar-hi uns dies de descans, fora del brogit de les ciutats i de les grans concentracions, i per tant es un bon lloc per llegir. La lectura, la bona lectura, necessita atenció, silenci i un espai acollidor. És veritat que es pot llegir a qualsevol lloc i de qualsevol manera, però la millor i la més aprofitada es la que he esmentat. I Calella, reuneix totes aquestes condicions. 

Per això els estius i sobretot els darrers anys, molts lectors que estiuegen a Calella tenen la oportunitat de poder accedir, comentar i escoltar el que diuen, pensen i com escriuen molts autors catalans i de fora. A través d’aquesta Associació, l’AVAC, cada estiu organitza trobades amb autors, tant a les terrasses dels Hotels com l’Alga, el Sant Roc, Hotel Mediterrani, Hotel Garbi...com en el local de l’AVAC, espais que han reunit aquets estiu, com els darrers, una diversitat de lectors o curiosos a l’entorn del llibre i els seus autors. És sabut i necessari que per escriure, un bon escriptor ha d’haver llegit molt i d’aquí l’èxit a les convocatòries a el Premi que organitza aquesta entitat des de fa anys, el Premi Es Còdol de conte curt, amb una participació que no baixa dels 140 originals cada any. I en el mateix local de l’AVAC cada any, amb col·laboració de la Biblioteca de Palafrugell, s'organitza un club de lectura amb una bona participació de lectors a l’entorn d’un llibre i amb l’assistència del seu autor o autora. 

Per aquestes accions a l’entorn del llibre i la lectura Calella, ja forma part dels circuits d’autors que volen venir a Presentar els seus llibres a l’estiu. 

Guillem Terribas Roca./ publicat a la Revista Es Còdol, desembre 2024 n. 69. 

Per nadal (2024) ens trobem a la LLIBRERIA 22.

Promo de Nadal de la Llibreria 22 de Girona. Realització Guillem Terribas 20.12.2024.

Llibreria 22: IMATGES DE L'ANY 2024

Una recopilació d'imatges fetes i muntades per Guillem Terribas, de l'arxiu particular, de l'any 2024 de la Llibreria 22 de Girona. 17.12.2024... Per descomptat n'hi han moltes més.

Palafrugellencs de l'any 2024.

Foto de Grup. Foto: Xavier Roger.

Aquest diumenge 15 de desembre a la tarda el Teatre Municipal de Palafrugell ha acollit l’entrega del premi Peix Fregit a Albert Juanola, així com la presentació del l’edició del 2024 de l’anuari Crònica d’un Any de Palafrugell, i els guardons Palafrugellencs de l’Any i Millor iniciativa.

Durant la vetllada, que ha congregat unes 200 persones, també s’ha atorgat el X Premi d’articles periodístics Santi Massaguer. 

Enguany, el Crònica d’un Any 2024 ha estat presentat pel filòleg Fèlix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés. Albert Juanola Boera ha rebut el Premi Peix Fregit 2024 a una trajectòria de mans de l’alcaldessa, Laura Millán. Juanola és autor de nombrosos treballs d’investigació sobre el suro i el cooperativisme, va ser secretari de l’Associació d’empresaris surers de Catalunya (Aecork), de la Federació espanyola del suro (Fedacor) i de la Confederació europea del suro (Celiège). També va ser alcalde de Palafrugell entre els anys 1979 a 1983 i diputat a la Diputació de Girona de 1983 a 1987. Ha publicat desenes d’articles de premsa i recerca sobre el suro i el cooperativisme, i diversos llibres, entre ells, el diccionari La parla dels tapers. Des de l’any 2003 és el jutge de pau de Palafrugell i el 2020 va donar el seu fons documental a l’Arxiu Municipal.

L'alcaldessa, Laura Milan, durant el seu parlament
Foto: Xavier Roger 

D’altra banda, els premis del 2024 que s’han lliurat durant l’acte són: 

Premi d’articles periodístics Santi Massaguer 2024: 

Montse Miró i Anna Maria Cuesta. coautores del llibre El carrer de la caritat i la placeta d’en Bou, conjuntament amb el cronista Ramir Lacasa, Premi Santi Massaguer del 2020, que ens va deixar el novembre passat. 

Guardó a la millor iniciativa del 2024: 

Escola Pi Verd, que ha posat en marxa, amb l’alumnat de 4t i els mestres de medi, el projecte Per un barri net, destinat a millorar l’entorn. El projecte consisteix a fer una anàlisi de la brutícia del barri on està l’escola; així, els alumnes s’adonen de la necessitat de conscienciar la comunitat sobre com es troba l’entorn més proper, i es dissenyen uns cartells amb eslògans, amb la col·laboració de les famílies. Després es pengen al voltant de l’escola, als fanals i als arbres. 

Palafrugellencs de l’any 2024 

Diari de Girona 14.12.2024

Bàrbara Hallé Boix, directora de l’Hotel Sant Roc, de Calella, i de Can Liret, de Palafrugell. Presideix la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre. Enguany ha estat guardonada amb el premi Caixabank Hotels & Tourism, per la seva trajectòria al sector hoteler. 

Montserrat Jiménez Vila, directora pedagògica del Vedruna-Prats de la Carrera. Ha estat escollida pel Departament d’Educació de la Generalitat per formar part del grup de 18 experts que analitza i intenta capgirar els mals resultats obtinguts a Catalunya en l’informe Pisa, el programa per a l’avaluació internacional d’estudiants. 

Beata Betlej, atleta del Club Atlètic Palafrugell, ha batut per partida doble en un mateix any els rècords estatals de llançament de martell i de martell pesat als campionats femenins per a majors de 55 anys de Catalunya i de l’Estat espanyol màster d’atletisme. 

Quim Rocas Pérez, jugador d’handbol del FC Barcelona, sorgit dels equips del Club Handbol Garbí, que, amb només 18 anys, ja ha guanyat 3 campionats de l’Estat espanyol amb la selecció catalana, 3 campionats de clubs amb el Barça i un European Open amb la selecció espanyola. 

Guillem Rocas Puig és un dels nostres artistes més admirats de l’Empordà. Enguany ha presentat una exposició sobre la seva obra pictòrica entre 1987 i el 2017. 

Lourdes Gaude i Alfred Villagrassa són els gestors de l’Eco Hotel Can Mascort. Aquest establiment, amb només 2 anys de vida, ja ha rebut el prestigiós reconeixement d’una Clau Michelin. 

Mei Castells Bassas ha dedicat gairebé exclusivament la seva vida laboral dels darrers anys a l’obra social i a l’organització de tota classe d’esdeveniments esportius amb el Club Atlètic Palafrugell. També va estar vinculada al grup Festes de Primavera i va ser carrossaire, a més de formar part de la junta de l’Oncotrail. 

Festucs és unajove banda de rock rumbero, ska i mestissatge de reggae, que ha anunciat la seva retirada dels escenaris, després de deu anys d’èxits. 

Guillem Terribas Roca és llibreter, escriptor i activista cultural. Més de quaranta anys d’activitat cultural continuada avalen la seva trajectòria. 

Albert Aparicio García, físic i tècnic de serveis climàtics del servei meteorològic de Catalunya, ha desenvolupat, amb el seu equip, un algoritme i un programa que escurça el temps de resposta quan els municipis demanen dades i previsions al servei. Aquest projecte ha estat premiat enguany per la Cocietat Meteorològica Europea. Peix Fregit és un grup d’havaneres i cançó de taverna que porta cinquanta anys de trajectòria musical, amb un estil definit, des de bon principi, pel mestre Josep Bastons.

Revista del Baix Empordà 16.12.2024

Crònica d'un any 2024

CONCERT SOLIDARI "DE GIRONA AL PAÍS VALENCIÀ, DE NORD A SUD."

Algunes Imatges del Concert que es va fer en el Pavelló de la Devesa de Girona, en Solidaritat amb el País Valencià, el diumenge 01 de desembre de 2024. Imatges i realització de Guillem Terribas.

Els contes, fil conductor del tercer aniversari de Calonge, Poble de Llibres

Els contes seran el fil conductor de la gran festa del conte que ha organitzat Calonge pel tercer aniversari del projecte Poble de Llibres. Un aniversari de conte és el lema de la celebració que, durant els dos primes caps de setmana de desembre, omplirà Calonge d’exposicions, tallers, espectacles teatrals i musicals, instal·lacions participatives, presentacions de llibres, xerrades, lectures de contes i una jam session d’escriptura en viu per commemorar els tres anys d’un projecte que ha convertit la població en la primera vila del llibre estable de Catalunya. Segons ha informat el consistori, durant el primer cap de setmana (del 6 al 8 de desembre) la programació se centrarà al públic familiar i la literatura infantil i juvenil, mentre que el segon cap de setmana (del 13 al 15 de desembre) està pensat per “posar en valor” els contes per adults. Des del consistori es destaca que, a més de les activitats programades, un altre punt fort de la celebració seran les signatures d’autors coneguts que es repartiran per les sis llibreries del nucli de Calonge. Entre els autors que passaran per Calonge hi ha Roser Capdevila, Artur Laperla, Coaner Codina i Martí Gironell, Marc Artigau, Víctor García Tur, Irene Pujades i Guillem Terribas. 

També se subratlla la consolidació, tres anys després, de Poble de Llibres. Actualment Calonge i Sant Antoni té set llibreries que “han revitalitzat l’activitat comercial de la localitat”. I, més enllà d’això, el projecte s’ha completat amb la programació de cicles culturals, la creació d’una escola d’escriptura i d’un projecte educatiu.

Principals activitats

La celebració d’aniversari s’obrirà el dijous 5 de desembre amb la inauguració de l’exposició 100 anys d’en Massagran i la presentació de la nova edició recopilatòria de Les aventures d’en Massagran, a càrrec del prologuista Oriol Izquierdo, a la Biblioteca Pere Caner.

El divendres 6 de desembre obrirà les portes al castell de Calonge una altra exposició: Un refugi de llibres, un homenatge a la Mostra Internacional de Literatura Infantil i Juvenil que va organitzar Jella Lepman a Alemanya amb l’objectiu de mostrar els millors llibres, els més bells i els més importants per a nens i adults de molts dels països participants a la Segona Guerra Mundial. Aquell mateix matí es podrà veure a la Plaça de la Doma La casa per la finestra, un muntatge de la Cia. Roseland Musical que barreja dansa, música i narració i que reflexiona sobre la diferència i l’amor. I a la tarda, sis personatges de l’imaginari popular dels contes recorreran els carrers del nucli antic amb l’espectacle Sortits dels contes, de la Cia. Eudald Ferré. Més enllà dels espectacles, el dia 6 es faran a la Plaça Major dos tallers relacionats amb dos supervendes de la literatura infantil catalana: El monstre de colors. Doctor d’emocions, d’Anna Llenas, i Una casa de por, de Meritxell Martí i Xavier Salomó. 

Al llarg del dissabte 7 de desembre es podrà visitar als jardins del castell la instal·lació participativa El laberinto del cuco, “una proposta vivencial, fresca i insòlita que reflexiona sobre l’impredictible pas del temps”, segons es destaca. Es tracta d’un còmic de gran format del dibuixant Max. A la Plaça de la Doma es podrà veure també durant tota la jornada Lilliput, juguem a contes? Roser Capdevila protagonitzarà una altra de les cites del dia. A les 12h es representarà al castell Ai!, ai!, els meus cabells, de la Cia. Pampallugues. Capdevila conversarà després amb l’actriu que teatralitza el seu conegut conte. A la tarda serà el torn d’Artur Laperla, autor d’una de les sagues de contes més conegudes pels nens: Superpatata. Laperla dinamitzarà el taller How to make your own superpatata. Al vespre hi haurà un concert de la banda Els Atrapasomnis.

Pel que fa al segon cap de setmana, el dissabte 14 de desembre Calonge acollirà la presentació de Mercè i Joan, d’Eva Comas-Arnal, VI Premi Proa de Novel·la. Aquell mateix matí hi haurà una conversa entre els autors Sandra Hernández i Linhart sobre el procés d’adaptació d’obres literàries a còmic, a més d’un concert de swing. A la tarda, els editors de contes Rosa Rey (Angle Editorial), Ricard Planas (Editorial Males Herbes) i Miquel Adam (La Segona Periferia) conversaran sobre Per què editar contes podent ser normal?. A més, hi haurà una lectura de contes per a adults amb Irene Pujades, Víctor García Tur, Roser Cabré-Verdiell i Albert Pijuan. I al castell de Calonge hi haurà una jam session d’escriptura en viu que fusionarà l’art de crear històries en directe de Jordi Campoy, Albert Pijuan, Irene Pujades i Víctor García Tur amb la música de Defensa Lenta, el nou projecte de Pau Rodríguez (Za!). Una cercavila dels gegants i un concert de la banda The Best Of completaran la jornada.

L. Artigas publicat en el Punt Avui 18.11.2024

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2479922-els-contes-fil-conductor-del-tercer-aniversari-de-calonge-poble-de-llibres.html