 |
| Imatges de la Llibreria 22. Foto: Aleix Freixas /ACN |
La presentacionitis que patim tot l’any -i que fa que en alguns actes l’assistència es redueixi a la mare de l’autor, un cunyat de l’editora i un senyor que hi va a passar la tarda- arriba al pic. Com una febrada, amb l’arrencada de la primavera tothom corre a presentar, com si això fos garantia de res.
Sobre el paper, Sant Jordi és la millor festa del món. Unim amor i literatura, ens aboquem als carrers a fruir dels llibres i ens els regalem com a metàfora de l’estima que ens professem, expliquem ben cofois als neòfits. Que bona part del país només s’acosta a la llibreria un dia a l’any, que fins i tot regalen roses al supermercat, que la majoria d’escriptors no toquen pilota i que, en acabat, difonem un rànquing d’autors més venuts que, en realitat, no és gens representatiu... això ens ho estalviem.
El paper ho aguanta tot. La realitat, ja no. Hem arribat al punt que és més important treure el llibre per Sant Jordi que els mèrits del llibre en si, com si el 24 d’abril caduquessin.
Els llibreters, que es juguen bona part de la facturació de l’any en unes poques setmanes i que pateixen l’allau de novetats com ningú, fa anys que prediquen en el desert. «Sant Jordi és cada dia, els llibres es poden comprar tot l’any», mussiten a qui els vulgui escoltar, mentre mouen cadires i fan lloc, entre caixes i prestatges, a la presentació de torn.
ALBA CARMONA , publicat en el Diari de Girona 02.04.2025