 |
| Ocine Girona |
No sé si sabeu que Ocine, l’única empresa privada que exhibeix cinema a la ciutat de Girona, és la segona més important de l’estat en nombre de pantalles i és cent per cent gironina amb prop de dues-centes sales, algunes a França. L’origen d’aquest imperi de la família Agustí cal buscar-lo al cine Núria d’Olot als anys quaranta i no van trigar en aixecar el buc insígnia de l’empresa: l’elegant i enyorat Teatre Ultònia de Girona. La segona generació, representada pel recordat senyor Narcís Agustí (soc incapaç d’anomenar-lo sense el «senyor» davant), va fer créixer el negoci. Jo tenia divuit anys, el dia que van inaugurar els Cinemes Catalunya, un cine amb dues sales i una sola taquilla. Això no ho havíem vist mai! Per cert que a la Sala A van estrenar la primera Star Wars i a la sala B el Cuirassat Poemkin d’Eiseinstein. Recordo, també, que al sortir el carrer estava fet un poti-poti de basses perquè Emili Grahit encara no estava asfaltat. Com a periodista vaig participar amb en Guillem Terribas i en Pere Garcia en la popular Travessa dels Oscar que va tenir molt d’èxit als vuitanta. I també vaig viure la satisfacció amb un pèl d’amargura de la inauguració dels Oscars, avui Ocine. Dic satisfacció amarga perquè pocs dies abans, havíem «enterrat» l’Ultònia i els Catalunya. Els costums han canviat i la gent va menys al cine, però la tercera generació dels Agustí sembla que no té aturador. Els exhibidors són la darrera baula del món del cinema i hem tingut famílies dedicades a l’espectacle més popular del segle XX, quan encara ho hi havia televisió a les cases, els Gratacós i els Regàs, Bosch de Banyoles, Espinet d’Anglès (que va dotar a la seva magnífica sala amb els 70mm), Colls de Vidreres, Mestras de Cassà (que fabricava objectius econòmics amb la marca MestraScope) i tants d’altres que portaven el cine a llocs que ara són impensables. Només a tall d’exemple, fa poc, passejant pel bonic poble de Salitja (terme de Vilobí), amb poc més de tres-cents habitants, em vaig deturar davant del que havia estat el cine i sala de ball fins els anys seixanta, on encara s’hi veu la característica cabina de projecció a la façana i, quan va passar un jove i li vaig dir que allò havia sigut un cine em va prendre per boig. Ho sé molt bé, li vaig dir, el meu oncle Pere, a més de ser el ferrer del poble, era el que feia d’operador. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
MATEU CIURANA publicat en el Diari de Girona 15.03.2025
 |
| 09.10.2018 75 anys del Cinema Ultonia, embrió dels Ocine. https://www.cineytele.com/2018/10/10/expertos-analizan-la-experiencia-del-cine-de-futuro-en-un-debate-organizado-por-ocine/ |