Presentació del llibre HISTÒRIES DE SEMINARI (Girona 1955-1962) de Josep...

Imatges de la presentació (pràcticament integra) de la presentació del llibre de Josep Valls HISTÒRIES DE SEMINARI, amb la participació de l'editor Àngel Magrià, Jordi Grau, Guillem Terribas i l'autor Josep Valls. Imatges de Pere Rodeja i Guillem Terribas. Realització i muntatge de Guillem Terribas.

Un buen Padre (Paternel) full de sala del Cinema Truffaut

Títol original: 
Paternel

  País:
 França, 2024
Direcció: 
Ronan Tronchot
Guió:
 Ronan Tronchot, Ludovic du Clary

Intèrprets:
 Gregory Gadebois,
Géraldine Nakache i Lyès Salem

Gènere: Drama

Durada: 93 min

Idioma: Francès

Subtítols: castellà

Full de sala: 
Guillem Terribas Roca

TOT ANIRÀ BÉ.  

Ens trobem davant d’una pel·lícula, que podria ser una molt bona crònica sobre la vida d’un rector d’un poble francès, que és apreciat pels seus feligresos. Que és un home honest, que està convençut de la seva feina, la de predicar la paraula de Déu, la de donar exemple de vida. El rector, que es diu Simó, sap escoltar i estar al costat de la gent, gent senzilla com ell, que conviuen civilitzadament, en un espai natural agradable i sense complicacions, fins que apareix una antiga amiga de Simó, de quan ell era seminarista. 

El personatge de Simó està magistralment interpretat per l’actor francès Grégory Gadebois, que casualment el vam poder veure fa unes setmanes en el film francès dirigit per Daniel Auteuil, Presumpció d’innocència, on interpretava el personatge de Nicolas Milik, el pare de família acusat d’assassinar a la seva dona.

Aquest film dirigit pel jove director francès Ronant Tronchot, que també n’és el guionista, el presenta en un moment en què els films com Conclave i la recent mort del papa Francesc, ha posat en l’actualitat tota una sèrie de preguntes i situacions de l’església i també qüestions com l’avortament, el celibat i el comportament i la manera d’actuar del vaticà, són temes que surten en els diferents plantejaments que se li presenten al rector Simó, a partir que sap que és pare biològic d’un vailet d’onze anys.

Una de les moltes reflexions, preguntes i angoixes del capellà sobre el perquè del celibat dins l’Església catòlica, és quan li comenta a la mare de la criatura la relació que tenia amb una feligresa ja gran, i que feia dies que havia mort. Deia en Simó, que aquella senyora es posava molt contenta quan ell l’anava a visitar, perquè estava amb ella i per ella. Que no pensava amb ningú més, perquè no tenia a ningú i tampoc tenia pressa, perquè ningú l’esperava. En canvi, quan la visitava algú de la família, estaven més pendents de la família que havien deixat. Tenien pressa per marxar perquè aquests sí que tenien algú que els esperava, en canvi, el rector, en Simó, quan estava amb ella, només estava amb ella. Per això el celibat és important entre els capellans catòlics, perquè no tenen ningú, ni un lligam íntim, sinó que es deuen al poble, als seus feligresos.

Aquesta història d’un capellà que tota la gent del poble li diu Pare, menys el seu fill, que no li pot dir, està molt ben explicada i d’una manera molt senzilla, sense apujar mai el to de la història però el deixant al descobert i mostrant les contradiccions d’una església que li costa renovar-se i acceptar que el món, el pensament i la manera de viure van canviant contínuament.

Una història, una pel·lícula recomanada per a gent que té fe i creu amb l’església i, també, per la gent que no és creient. La manera en què està explicada li dona un interès general.

Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.girona.cat/adminwebs/docs/u/n/unbuenpadre.fullgran.pdf

Tràiler. https://youtu.be/Ot67AX38MDQ?si=n6z28ZEadO49D-t0 

Full de sala del film JANE AUSTEN ARRUINÓ MI VIDA * Cinema Truffaut

Títol original:
Jane Austen a gâché ma vie

País: França, 2024

Direcció: Laura Piani

Guió: Laura Piani

Intérprets: Camille Rutherford, Pablo Pauly,Charlie Anson, Annabelle Lengronne

Gènere: Comedia Dramàtica

Durada: 94 min

Idioma: francès i anglès

Subtítols: castellà

Full de sala: Guillem Terribas Roca

A qualsevol llibreria hi ha una història que t’està esperant.

Amb les primeres imatges de Jane Austen arruinó mi vida, ja es veu que serà una pel·lícula delicada, preciosista i amb un toc de combinació entre el que és modern i l’antic. La protagonista Agathe (magníficament interpretada per la jove actriu Camille Rutherford, francesa de trenta-cinc anys i que recentment la vam poder veure amb Anatomia de una caida (2023), també a Milady, Los tres mosqueteros (2023) i la interessant La vida de Adele (2013)), es passeja pels carrers de París en bicicleta i treballa en una llibreria, concretament a la mítica Llibreria Shakespeare & CO, al costat del Sena. Precisament la mateixa directora Laura Piani, que debuta en aquesta pel·lícula com a directora i guionista, per pagar-se els estudis va treballar durant un temps en aquesta coneguda i històrica llibreria. Per tant, és coneixedora de l’encant i el poder dels llibres.

La història precisament va de llibres, del seu poder i la seva atracció. Agathe, a part de ser una bona llibretera, és una gran lectora i coneixedora de Jane Austen i a la que pot recomana una de les seves novel·les a qualsevol client o clienta, que va perduda en la immensitat de possibilitats que hi ha dins una llibreria per triar el llibre. Agathe també vol ser escriptora, i pateix la solitud de l’escriptura, en trobar les paraules adients per explicar una història que atrapi al lector.

Agathe té un problema amb els cotxes, que es desvela molt al principi de la història. A més a més, té molt bon rotllo i s’entén molt bé amb un company de feina que creu que l’Agathe és una bona escriptora. Es diverteixen junts, parlen de llibres... L’Agathe fa dos anys que no té contacte físic amb cap home.

Un dia, Agathe rep una carta on l’inviten a passar uns dies a la Residència d’Escriptors Jane Austen a Anglaterra, per un esborrany de novel·la que ha escrit i que sense saber-ho ella el seu company els hi ha enviat. Ella en principi no hi vol anar, però el seu company la convenç. A partir de l’arribada a Anglaterra, el panorama, l’ambient, el paisatge i els personatges canvien totalment. La història francesa, de cop i volta, es converteix en una història anglesa, idioma inclòs amb una casa que està habitada per uns descendents de la Jane Austen, i que tenen aquell refinament i manera de comportar-se dels “senyors” anglesos, d’una manera tradicional i clàssica. S’ha de dir que té un molt bon començament la nova vida a Anglaterra, amb situacions divertides, plena d’entrebancs i situacions ridícules... tot plegat molt anglès.

Tot i que pel·lícula té una durada de les que no es fan avui dia, de 94 minuts, no té pressa per explicar-nos aquesta història romàntica envoltada de frases de llibres: “La solitud d’escriure, els gestos, fragments d’imaginació”; “Els petits gestos, anònims i oblidats, plens de bondat i amor, són els millors d’aquesta vida”; “La literatura és l’únic remei pel fenomenal desordre del pensament emocional”...

La música és molt important en aquesta història, entra en el moment precís per acompanyar una escena de reflexió, de silenci, una passejada... i se’n va quan ja ha fet la seva feina, potenciar la seqüència.

Ens trobem amb una petita gran obra encantadora, romàntica, divertida, reflexiva i creïble, sobretot per explicar-nos una delicada història d’amor als llibres i a la vida.

Guillem Terribas i Roca, col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona  

trailer

https://youtu.be/9mGdziEubJs?si=zyHZT7eLadhRq2h8

Cicle KATHRYN BIGELOW, en el Cinema Truffaut.

Cicle de la Filmoteca de Catalunya dedicat a la directora KATHRYN BIGELOW, en el Cinema Truffaut de Girona, del 12 de maig al 9 de juny de 2025. POINT BREAK (1991) STRANGE DAYS (1995) THE HURT LOCKER (2008) ZERO DARK THIRTY (2012) DETROIT (2017). Muntatge, Guillem Terribas.

Maria Lluïsa Amorós: «Les olors són tan importants, per a retrobar el passat...»

Presentació a la Llibreria 22. Guillem Terribas, Maria Lluïsa Amorós i Glòria Mas. 

Maria Lluïsa Amorós presenta aquest dimecres a Girona (19 h, Llibreria 22) Quan el passat ets tu, on explica el recorregut de la protagonista, malalta d’Alzheimer, per l’univers de la literatura, en quedar atrapada en una llibreria. En la presentació intervindrà Guillem Terribas i  Glòria Mas, neuropsicologia i terapeuta de la Fundació Pasqual Maragall.

Com més grans ens fem, més passat som, i menys futur?  

Les persones grans tendim a recordar més la infantesa i altres moments passats. El meu pare [el poeta i escriptor Xavier Amorós] va viure fins als 99 anys, amb el cap ben clar i recordant el passat. De tota manera, el títol és un homenatge a aquests malalts que perden la memòria, una cosa que no voldria cap de nosaltres.

Li ha costat posar-se en la pell de la Mia, aquesta dona amb Alzheimer?

M’agrada mot introduir-me dins dels meus personatges. I des de ben petita m’ha agradat escoltar i observar les persones. És a dir, conèixer-les. Vaig tenir una tieta, germana del meu pare, que tenia Alzheimer. Havia estudiat Filosofia i Lletres, va conèixer Espriu, Comas, Molas... I va anar perdent la memòria. Jo em preguntava què hi podia haver en un racó de la ment que li despertés una mica la memòria, perquè la seva mirada buida m’entristia. A vegades la música permet recuperar fragments de memòria, i jo en la novel·la -malgrat que els que tenen la malaltia avançada no poden llegir- faig que el títol d’un llibre que hagi significat alguna cosa per a la Mia, li desperti records.

"El títol és un homenatge a aquests malalts que perden la memòria, una cosa que no voldria cap de nosaltres"

Deixant l’Alzheimer a banda: vostè es perd, a vegades, a les llibreries?

Per a les persones que ens agrada llegir, les llibreries són un temple. Hi pots buscar, retrobar, endinsar-te... Els tres temes de la meva novel·la són la dona, l’amor als llibres i l’Alzheimer. El primer llibre que troba la Mia a la llibreria on ha quedat tancada és L’amant de Lady Chatterley, i de sobre li ve el record d’un amor de joventut. A partir d’aquí, tots els llibres que anirà retrobant, l’estimulen. I així el lector coneixerà la història de la sevavida. És una novel·la de pèrdues. Però també de retrobament.

A vostè quin llibre l’ha marcat?

Els llibres d’infantesa em van marcar en el sentit que la meva actual manera de ser, fins i tot tota la meva vida i la meva vocació d’ensenyar literatura, en provenen. Per això la meva tasca ha sigut treballar els llibres amb els alumnes, no allò de «llegiu aquest llibre i feu-me’n un comentari per escrit».

I més enllà dels infantils?

Són molts, els llibres que m’han marcat. En alguna presentació han vingut alumnes que havia tingut -ara ja són pares de família- i m’han fet notar que alguns dels llibres que li serveixen a la Mia per a recordar, els havíem treballat a classe. Per exemple, Els fruits saborosos, de Josep Carner, o Mirall trencat de Mercè Rodoreda. També em va marcar El zoo de vidre, de Tennessee Williams, per a mi importantíssim. O un de quan jo era més petita, Vacances a Suècia, d’Edith Unnerstad, els autors suecs m’agraden molt. També Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll. I La cantant calba, de Ionesco.

"Els llibres d’infantesa em van marcar en el sentit que la meva actual manera de ser, fins i tot tota la meva vida i la meva vocació d’ensenyar literatura, en provenen"

Els llibres infantils la van marcar tant com per a esperar un príncep blau? 

Ui, jo era mot imaginativa, suposo que a causa de la meva gran afició a la lectura. M’inventava jocs i els practicava amb els meus cosins i els meus germans, o amb les amigues de l’escola. En una meva novel·la juvenil, la protagonista és així, i al final la faig tocar de peus a terra, perquè no es pot viure, esperant sempre el príncep blau. De tota manera, jo el vaig trobar. I encara és el mateix. Perquè per estar casats cinquanta anys més el temps de festeig, crec que puc dir que l’he trobat.

Sol llençar llibres, com fan en el seu llibre a causa d’una mudança?

Quan he estat sepultada en llibres, potser em desfaig d’alguns que em van interessar en un moment passat de la meva vida, però que en la maduresa no m’interessen. Els regalo o els dono a alguna llibreria de vell. Però molt pocs, en conservo la majoria.

Compra llibres per Amazon?

No he comprat mai llibres per Amazon, m’agrada anar a les llibreries i remenar, llegir-ne algunes pàgines... M’agrada tenir a les mans el llibre de paper. M’agrada el paper. I les olors. Les olors són també molt importants, per a retrobar la memòria. Un llibre nou fa olor de paper i de tinta, però també els llibres vells, que en tinc unes quantes col·leccions que eren del meu sogre. El meu pare els va donar a la biblioteca, però en conservo la primera edició d’Aloma, de Mercè Rodoreda. La tinc en un lloc preferent, amb la coberta ben gastada, de tantes lectures del meu pare, que era jovenet quan la va llegir per primer cop. Una primera versió, força diferent de la que vaig llegir jo el 1969, ja actualitzada.

Hi ha l’olor del seu pare, entre les pàgines?

Gairebé. Les olors són tan importants, per a retrobar el teu passat...

En la seva novel·la apareix sovint l’expressió «t’estimo». Ho diem poc avui?

«T’estimo» s’ha de dir de veritat, no gratuïtament. Hi ha persones que ho diuen quasi com una frase feta, i jo crec que dit així, perd valor. La frase «t’estimo» és molt important. Per això, en la novel·la es pronuncia en un moment crucial.

Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 07.05.2025

MARCELLO MASTROIANNI, nascut per seduir.

Marcello Mastroianni, actor italià que ha estat i es admirat per qualsevol cinèfil del planeta, va néixer a Fantana Liri l’any 1924 i ens va deixar físicament a Paris, l’any 1996. Relativament jove i molt per dir i fer.

El carisma de Marcello ha esdevingut que d’una manera o altra tots voldríem ser Mastroianni, fins hi tot el propi Marcello. 

Fill d’una família de classe mitjana, d’aquelles que els rics no volen i el pobres ho voldrien ser. L’any 1945 quan estudiava en el Centro Universitario Teatrale va conèixer a Luchino Visconti, que li va proposar un paper en l’obra de teatre Un tramvia anomenat desig de Tenesse Williams. Així començà la seva carrera com actor i es a través del teatre que coneixerà a l’actriu Julieta Messina i de rebot al seu marit Federico Fellini. 

L’any 1955, vagant, observant, aprenent i treballant amb directors que comencen a tenir un nom en el mon de cinema italià com Mario Comincini, Giosseppe de Sentis, retrobant-se amb Visconti i, sobretot, a Vittorio de Sica que el dirigida en una sèrie de pel·lícules, moltes d’elles amb la Sofia Loren, començarà a ser conegut pel gran públic i també per la industria i el mon de l’espectacle .Té una forma d’actuar que s’adapta a les exigències i manera de treballar de qualsevol director i país. Es un actor que serveix per tot, que té una capacitat extraordinària, de crear personatges totalment convincents, siguin del gènere que siguin. 

L’any 1960 Fellini, li proposa l’ “escandalosa” ( en aquells temps era fàcil escandalitzar a el personal, sobretot a grups i entitats conservadores) “La Dolce Vita” amb la voluminosa i exuberant actriu sueca Anita Ekberg, acompanyats per una meravellosa i fràgil actriu francesa: Anouk Aimée. 

Full de sala Cine Club Garbí de Malgrat.

Amb “la Dolce Vita” Marcello, aconsegueix un reconeixement popular, però també per part de la critica més exigent. 

A partir d’ara serà un nou “Latin Lover” títol que el conservarà fins el final de la seva carrera i que ell sabrà utilitzar molt bé per seduir a companyes de repartiment com la francesa Catherinne Deneve, que tindrà una filla amb ella, la Chiara Mastroianni; la gran Claudia Cardinale o l’extraordinària Anouk Aimée, a l’actriu americana Fay Dunoway i l’Ursala Andrews... i les que em deixo. 

Va saber combinar les comèdies italianes com “Divorci a l’Italiana” de Prieto Germi o “Matrimoni a la italiana” de Vittoria de Sica; l’esplèndida comèdia d’humor negra “Rufufu” de Mario Manicelli... a pel·lícules més minoritàries d’aquelles que en podríem dir “d’art i assaig” com La Notte de Michelangelo Antonioni a “L’estranger “ de Visconti i moltes altres a les ordres de directors com Ettore Scola, Dino Rissi, Marco Ferreri. 

Tot i no ser un expert en idiomes, Marcello Mastroianni, va saber infiltrar-se en produccions franceses, treballant amb directors com Louis Malle, Jacques Demy, Nadine Trintignat, Jules Dassin, Agnés Varda, o en produccions americanes amb directors com Robert Altman, Roman Polansky, John Borman o Terence Young. 

Marcello, com he dit va ser un actor admirat, reconegut per la gent de la professió i per el gran públic. Marcello va saber estar sempre a punt per treballar amb directors que volien explicar històries, que volien fer un cinema diferent i així ho va demostrar, sobretot, el final de la seva truncada carrera, desgraciadament, va morir d’un càncer de pàncrees. Directors de la talla de Theo Angelopolus, Nikita Mikhalkov, Raúl Ruiz o Manoel d’Oliveira, al qual Marcello admirava per la seva vitalitat i capacitat de treball i l’enveja per l’edat que tenia Don Manoel, vuitanta vuit anys. El director portuguès encara va viure molts més anys, va morir a l’edat de 108 anys. 

Tot i la seva agitada vida amorosa, com a bon italià, només es va casar una vegada. Va ser l’any 1948 amb Flora Carabella. De la qual no es va divorciar mai i van tenir una filla, la Barbara . 

Es difícil trobar un actor tant versàtil, divertit, intel·ligent, seductor, creïble, generós i que sempre se n’ha sortir, amb dignitat, de tots els personatges que ha interpretat amb més de dues centes pel·lícules que va participar. 

Com he dit el principi, tots voldríem ser una mica (o molt) com en Marcello, fins hi tot el propi Marcello. Sortosament, sempre ens quedaran les seves pel·lícules. 

Guillem Terribas Roca. Full de Sala del Cicle de dedicat a Marcello Mastronianni, el cine Club Garbí de Malgrat. 

Nota: Molt recomanable el visionat del programa de Televisió Espanyola A FONDO, dedicat a Marcello Mastronianni, presentat i dirigit per Joaquin Soler Serrano, emès 19.03.1978.

 https://www.rtve.es/play/videos/a-fondo/fondo-marcello-mastroianni/3706383/

Presentació del llibre INSÒLITS de Lluís Mateu

Imatges de la presentació del llibre INSÒLITS de Lluís Mateu el 22 d'abril de 2025 l'auditori de la factoria de la Coma Cros de Salt. Imatges i realització de Guillem Terribas Roca.

CAMPANYA DE SANT JORDI 2025 * Llibreria 22

Imatges i recomanacions de la Campanya de sant Jordi a la Llibreria 22. Dissabte dia 19, més de 40 autors signant a la Llibreria 22: Maria Barbal, Xavier Bosch, Marta Romagós, Martí Gironell, Xavier Sala Martin, Núria Cadenas, Nina, Ramon Solsona, Elisabet Jané, Estel Solé, Priscilla Morris, Montse Albés, Najat El Hachmi, Miriam Tirado... El dimecres dia 23 a les parades de la Llibreria Geli i la 22 de la rambla i a la Llibreria 22, també més de 40 autors de "proximitat" signant els seus llibres: Josep Pastells, Pere Parramon, Carles Ribas, Josep M. Fonalleras, Tura Soler/Jordi Grau, Pierre D. La, Josep Lagares, Pep Valsalobre, Gemma Santaló, Salvador García, Quim Nadal, Rosa Font, Carles Sala, Quim Vilar, Mar Camps, Luís Lucero, Maria Lluïsa Latorre... Molta i molta gent amb ganes de llibres i de passejar. Un Sant Jordi Històric. Realització Guillem Terribas.